Definició de perfils professionals

A la nostra escola calen docents amb unes característiques determinades: compromís, implicació i responsabilitat cap a la feina que han de desenvolupar.

Per nosaltres, això vol dir mestres que:

  • Entenguin i comparteixin el Projecte d’Escola com a centre inclusiu que, per atendre a la totalitat de l’alumnat al màxim de les seves capacitats i en el seu entorn natural d’aula, organitzem el currículum de manera globalitzada.
  • Siguin capaços de planificar el treball a les aules a partir de les necessitats de l’escola, les necessitats de les persones que en formen part (alumnat, professorat i famílies) i d’allò que passa a l’entorn (proper i llunyà).
  • Siguin capaços d’esforçar-se per aprofitar l’emergència o fer emergir processos d’aprenentatge dels sabers importants per a la formació integral i competencial de tots els alumnes, de manera globalitzada (sense parcel·lar coneixements ni franges horàries).
  • Comparteixin la perspectiva globalitzadora dels continguts curriculars com a coneixements essencials per a comprendre el món.
  • Siguin capaços de gestionar processos d’ensenyament i aprenentatge que incloguin totes les àrees dels sabers per donar resposta a les preguntes, reptes, necessitats, etc que té el grup-classe (exceptuant, en el moment de la darrera actualització d’aquest document, les àrees d’Educació Física, Música i Anglès).
  • Entenguin l’avaluació com a processos formadors i formatius, atenent a la globalitat de les capacitats i mancances dels alumnes i als processos de millora que s’esdevenen, així com a la capacitat discent per participar-hi i regular-los. I, per tant, que en puguin donar raó (a les entrevistes amb les famílies i als informes trimestrals) des d’aquesta visió.
  • S’impliquin en la formació permanent al llarg de la seva estada a l’escola, aportant el seu bagatge professional, amb la finalitat de fer créixer el projecte a partir del que ens defineix.
  • Treballin en equip per tal de repensar les idees clau i les metodologies que les garanteixen, des del respecte a la nostra identitat i la coherència amb què pretenem bastir el projecte.

Pensem que ser docent a l’escola Antonio Machado és una feina engrescadora, apassionant i  alhora complexa. Al llarg dels anys hem anat constatant que requereix pensar allò que fem i tenir la capacitat de compartir-ho i comunicar-ho. És essencial preguntar-nos les raons i les justificacions que hi ha darrera les nostres decisions; i revisar-les i replantejar-nos-les quan no s’eduquen al que ens proposem. Tanmateix, intentem defugir d’apropiar-nos de propostes diverses que en altres contextos educatius poden ser molt pertinents però que no es corresponen als nostres trets d’identitat.

Fonamentalment, ser mestre/a a la nostra escola vol dir ser capaç de:

  • Atendre tot l’alumnat a l’aula, a partir de les característiques (fortaleses i debilitats) de cadascú, per garantir-ne el màxim aprenentatge.
  • Dissenyar, implementar i valorar propostes de gestió del grup-classe per tal d’atendre la diversitat en tots els moments de l’horari, fins i tot quan el docent està sol a l’aula, sense altres mestres de suport o d’Atenció a la Diversitat.

Des de l’Equip Directiu, en claustre, en cicle i als nivells  s’establiran els mecanismes necessaris per tal que tots els professionals del centre puguin desenvolupar la seva feina d’acord al Projecte de Centre. Tanmateix, cal que aquests docents:

  • Estiguin oberts a entendre i posar en pràctica processos d’ensenyament i aprenentatge basats en una concepció socio constructivista de com aprenem les persones.
  • Siguin receptius i estiguin disposats a fonamentar la seva pràctica habitual en els elements clau subjacents a allò que entenem que ha de passar a les aules (conversa, regulació dels aprenentatges, documentació, presa de decisions i organització social) i que estan estretament vinculats a les competències transversals.
  • Participin activament en els processos de formació, reflexió i discussió dels principis pedagògics, per tal d’implementar actuacions a les aules des de la perspectiva competencial globalitzada dels aprenentatges.
  • Planifiquin, gestionin i organitzin les aules a partir de les característiques de cada grup-classe, marcant-se objectius personalitzats per a cada alumne i també per al conjunt del grup.
  • Es facin responsables directes dels aprenentatges de tot el seu alumnat, iniciant demandes d’ajut i/o suport quan les dinàmiques així ho requereixin.
  • Liderin i/o participin en el seguiment dels alumnes amb necessitats educatives específiques que requereixin mesures extraordinàries, en coordinació amb els altres mestres que intervenen al grup-classe, els i les mestres d’Atenció a la diversitat i l’Equip Directiu.
  • Gestionin les estades d’alumnes de pràctiques o els moments de docència compartida amb efectivitat, per tal que el que passa a l’aula evolucioni i enriqueixi els moments en què aquests altres adults no hi són.
  • Es comprometin a documentar els processos que es generen a les aules per tal de compartir-los amb les famílies, ja que és fonamental per al centre que aquestes entenguin com aprenen els seus fills i filles.

Per tant, es valora especialment per al centre que els mestres que en formen part:

  • Tinguin formació específica relacionada amb l’Atenció a la diversitat, l’Educació Inclusiva, la Psicopedagogia, la Logopèdia, les Intel·ligències Múltiples, la Pedagogia Sistèmica o la Pedagogia Terapèutica.
  • Tinguin formació de l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques des d’una perspectiva cultural.
  • Tinguin experiència en centres inclusius (entenent que s’atenen tots els alumnes en el seu marc ordinari, aprofitant el potencial de l’aprenentatge entre iguals per atendre les necessitats de cadascú).
  • Tinguin experiència en centres que treballen el currículum de manera globalitzada.
  • Tinguin experiència en la tutorització d’alumnes de pràctiques de les Facultats de Ciències de l’Educació i/o Graus de Formació Professional.
  • Tinguin experiència en centres en què la docència compartida és una pràctica habitual.

 

LA IMPORTÀNCIA DE LA FORMACIÓ A L’ESCOLA: 

La formació esdevé una necessitat bàsica i molt important per als professionals de la nostra escola. Per aquest motiu i sempre en la línia i coherència del projecte educatiu del centre vetllem per cercar i identificar formacions que s’adiuen a les necessitat del moment. La nostra gran màxima és que siguin formacions on tot el claustre tingui participació directa i activa per poder aplicar els coneixements adquirits, tot reflexionant sobre la pràctica educativa i des de la realitat de la nostra escola. 

Així doncs des de l’equip directiu tenim l’encàrrec de cercar aquelles formacions que ens permetin identificar conjuntament amb els formadors i les formadores allò que és bàsic i important per tractar al llarg del temps. D’aquesta manera ens permet coordinar-nos i establir un pla de treball i un calendari a seguir (amb l’acompanyament, coordinació i seguiment del CRP de Mataró i del Departament d’Educació) per poder aconseguir exitosament els objectius establerts.

A llarg dels anys, com escola hem comptat amb la col·laboració de l’Institut Català de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona i del CRP de Mataró, gràcies als quals hem pogut gaudir de la col·laboració de formadors especialitzats i amb una llarga experiència en la cultura matemàtica de les persones, així com en el treball globalitzat i competencial de la llengua, per tal de realitzar formacions que han tingut un pes molt important, i que ens han permès continuar consolidant i assegurar les bases del projecte educatiu.

 

COM FEM ESCOLA ELS PROFESSIONALS DEL CENTRE

Fer escola entre els professionals que formem part del claustre de mestres és una eina fonamental per poder treballar en equip i poder tenir una mateixa mirada cap a un projecte comú.

Aquestes són 4 idees fonamentals per poder-ho aconseguir:

  • Implicar-se en la construcció d’un projecte comú amb els altres, del qual sents que en formes part i t’adones que, de mica en mica, s’aconsegueix l’objectiu, que es produeix l’aprenentatge, el creixement (en el sentit ampli de la paraula), fins i tot per a tu, que també aprens, però principalment per als nens i les nenes, i això et satisfà.
  • Trobar un camí comú. Compartir, posar-se d’acord, en unes actuacions que ens identifiquin. Arribar a acords que recullin al màxim les idees de tots i on tothom s’hi pugui sentir reconegut. És un procés i cal no tenir molta pressa, sinó que cal anar-hi arribant buscant que tothom el pugui fer. Cal partir d’unes idees o una tradició prèvia que es pot anar modificant i adequant a les necessitats actuals, comptant amb la màxima participació. S’ha d’intentar, sobretot, incloure als novells (mestres i famílies).
  • Aconseguir que tothom qui forma part de la comunitat educativa senti seva l’escola. Que hi hagi un projecte compartit, que tothom s’hi impliqui.
  • Sentir-se com a casa a l’escola, sentir-se a gust amb els companys i amb la feina.

Què vol dir per nosaltres treballar en equip?

Per nosaltres el treballar en equip no n’hi ha prou que un grup de persones es reuneixin i treballin conjuntament en una mateixa tasca. Hi ha d’haver una finalitat compartida, on cadascú pugui aconseguir l’objectiu si també ho aconsegueixen els altres.

El treball en equip augmenta la qualitat de l’ensenyament del professorat i també l’aprenentatge dels alumnes. Un model educatiu coherent consensuat per l’equip docent millorarà els aprenentatges dels alumnes. Si el professorat treballa en equip, ensenyarà a treballar en equip a l’alumnat, afavorint el tractament de la diversitat.

La inserció del centre a l’entorn, relacionant-se amb la comunitat, implicant-se críticament en la societat, avançant des de la innovació, estimulant l’aprenentatge, fa que els centres i els mestres també aprenguin, col·laborin i adaptin els seus currículums al context per tal de fer realitat els objectius proposats.

I des del punt de vista cognitiu, l’aprenentatge entre iguals es considera el més apte per afavorir l’intercanvi d’idees i la discussió, per tal d’educar per a la crítica, l’objectivitat i la reflexió discursiva.

En definitiva, des de l’escola es proporcionen moltes estones al llarg de la setmana i del curs per tal de poder debatre, compartir opinions, prendre decisions, treballar en petits canvis i millores d’aspectes puntuals o no tan puntuals, reflexionar, etc. Aquestes estones, anomenades de maneres diferents, permeten diferents tipologies d’agrupaments que, alhora, permet un major coneixement i proximitat entre els diferents membres del claustre.