Celebrem el dia de la Providència

 

PREGÀRIES      CELEBRACIÓ DIVINA PROVIDÈNCIA 2017

1r primària

  • Mare de Déu de la providència et demanem que ens ajudis a donar les gràcies perquè podem menjar i beure cada dia.

Us ho demanem,

2n primària

  • Mare de Déu de la providència us donem les gràcies perquè cada dia ens podem alimentar i anar a una bona escola per aprendre gràcies a la nostra família que ens cuida i ens ajuda.

Us ho demanem,

3r primària

  • Per totes les persones que tenen necessitats bàsiques, demanem que confiïn amb els altres, que es deixin ajudar, que trobin un treball i que puguin arribar a gaudir de tot allò que cal per viure

Us ho demanem,

 

4t primària

 

  • Jesús et volem donar les gràcies perquè som uns nens i nenes molt afortunats ja que tenim més coses de les que necessitem i et demanem que ens ajudis a valorar-les.

 

Us ho demanem,

 

5è primària

  • Pels homes i les dones que decideixen dedicar la seva vida a les missions, que tinguin força i energia per tirar endavant els projectes que s’han proposat i trobin persones que els donin suport i ajuda en tot moment.

Us ho demanem,

 

 

 

6è primària

 

  • Per tota la gent que està disposada a donar temps, somriures, alegries, diners, esperances… a aquells i aquelles que ho necessiten, que continuïn col·laborant en l’intent de fer una societat més igualitària, una societat sense pobresa, una societat on tothom pugui ser feliç i fer feliços els altres.

 

Us ho demanem,

HISTÒRIA D’UNA BALA     

Vet aquí una vegada, en un camp abandonat d’un país, hi havia una arada vella i trencada, que s’anava rovellant a poc a poc, entre herbes i esbarzers. Temps enrere, l’arada servia per llaurar la terra. Com que era vella i espatllada, ningú no la feia servir per a res. I s’anava fent malbé.

Un dia, uns soldats que anaven pels pobles buscant ferro vell van passar  a prop del camp i la van veure. La van agafar i se la van endur a la foneria del seu exèrcit. I amb molt foc la van fondre. Després van  posar el ferro líquid i roent en un motlle i en van fer una bala, rodona i pesant com totes les bales. Quan la bala va estar feta, la van dur a la guerra. La van posar en un  canó i la van disparar. La bala va sortir volant pels aires.

Des de dalt de tot, la bala veia les cases, els camps, els camins, la gent. De sobte, es va adonar que anava a caure enmig d’un poble i que la gent corria espantada. Llavors va fer un gran esforç per no caure-hi i passar de llarg. I va continuar volant, volant. I passava per damunt dels pobles, dels camps, dels camins i de la gent, sense voler caure enlloc perquè no volia fer mal a ningú ni fer malbé la terra, una terra que a ella li semblava preciosa.

La bala estava d’allò més cansada, però encara continuava volant. No podia deixar de volar perquè no sabia on caure. Llavors es va recordar del seu camp abandonat. Va girar cua i, volant, se’n tornà per on havia vingut. La gent estava molt admirada per veure aquella bala que volava sense acabar de caure mai. I deia la gent: Què fa aquesta bala?   Com és que no cau?.

Molt aviat hi va haver una gran gentada que seguí l’estrany trajecte de la bala. Entre la multitud hi havia gent d’un país i d’un altre que estaven en guerra. Fins que es van trobar els amics i els enemics seguint la bala que no volia caure. Va arribar al camp abandonat i s’hi va deixar anar suaument, molt cansada per la seva llarguíssima volada. No va explotar ni va fer soroll. Quan la gent que seguia la bala va arribar al camp, va veure, meravellada, que la bala es convertia de nou en un arada malmesa i rovellada, com abans, que ja no servia per llaurar. Allà mateix, en aquell camp abandonat, a prop de la vella arada, van signar la pau i van tornar a ser amics.  I es van prometre no barallar-se mai més.

Aquí s’acaba aquesta història de la bala tan bonica !

Escrit dels nens i nenes de 6è Primària dedicat als alumnes de 4t ESO

Els nens i nenes de 6è de primària us volem adreçar unes paraules ja que avui és l’últim dia que compartim la festa de la Divina Providència amb tots vosaltres i estem tots molt contents de gaudir de la vostra estada al col·legi.

Ara, en aquest moment, vosaltres sou els protagonistes. Gairebé teniu un peu fora de l’escola, però us volem dir que durant aquests 13 anys heu deixat una forta petjada. Heu compartit grans moments des de que vau començar P3. Aquell any no sabíeu escriure ni llegir i vau començar a estudiar i pronunciar bé les paraules. A la primària ja va ser tot diferent, teníeu més professors, exàmens, deures, etc. Quan vau passar a la secundària tot es complicava més però seguíeu omplint la vostra motxilla de coneixements, anècdotes, bons moments, etc.

 

Ara el més important és que començareu una nova etapa on segur que gaudireu de bons moment i podreu compartir noves experiències.

Us desitgem el millor perquè heu estat uns grans alumnes, companys i amics. De tot cor , els alumnes de 6è de primària.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>