Els nens i nenes de P5 a música aquestes setmanes hem estat treballant una audició de Joseph Haydn, “La Simfonia del rellotge”.
L’hem treballat a partir d’una història que hem representat a l’aula entre tots: Una vegada hi havia una àvia molt velleta que feia una col·lecció de rellotges. En tenia de tota mena i els guardava a les golfes de casa seva. Cada dia netejava els seus rellotges i quan els tenia tots ben nets, va donar-los corda i tots van començar a marcar el seu «tic-tac-tic-tac». L’àvia estava tan contenta i encantada observant els seus rellotges que no s’havia adonat que era l’hora d’anar a fer el sopar. Aleshores va dir als seus estimats rellotges: «Rellotges, rellotgets, me’n vaig a fer el sopar! Vigileu molt bé quan siguin les 12, perquè és l’hora de les bruixes. No us esvaloteu i seguiu marcant el vostre “tictac-tic-tac”. Feu-me cas, no feu cas de les bruixes, i no feu ximpleries!» L’àvia va baixar escales avall a fer el sopar i els rellotges seguien el seu ritme però quan van ser les 12, a les golfes va entrar un aire misteriós, era l’aire de les bruixes que van esvalotar tots els rellotges i van deixar de funcionar bé. L’endemà al matí, l’àvia va tornar a pujar a les golfes per veure si els rellotges havien fet cas de la seva recomanació però quan va entrar a l’habitació no es podia creure el què havia passat i va haver de tornar a donar-los corda i ajudar-los a tornar al seu lloc. Quan tots tornaven a marcar «tic-tactic-tac…», «cucut! cucut!», «nannng, nannng», «riiiiiiing!», etc. Va anar a tancar molt bé la finestra perquè l’aire de les bruixes, a les 12 de la nit no pogués tornar a entrar.
Per acabar vam construir rellotges amb el nostre cos. Aquí els podeu veure!
