Setmana de la Ciència

Des de fa uns anys treballem dins el centre la Setmana de la Ciència. Es treballa com un projecte transversal de centre. Cada un dels cursos, des de P3 fins a 4t d’ESO, treballa un tema concret entorn el qual gira tot el treball que es realitza aquella setmana, aconseguint així una bona interdisciplinarietat.

Malgrat que cada curs treballa un tema concret, hi ha una transversalitat del projecte al llarg de les diferents etapes.

En general, la setmana de la ciència es caracteritza perquè es respira ciència a cada un dels espais del centre.

Amb tot, s’intenta treballar la setmana de la ciència més enllà del coneixement, i aprofundir en un àmbit que abasta també l’ètica de la ciència. Això es treballa sobretot amb els alumnes de l’ESO.

En aquest sentit, parlar de Ciència és parlar de recerca de la veritat, és parlar de coneixement i de tot el procés necessari per a l’obtenció d’aquest coneixement: investigació, observació, experimentació (empirisme), mesurament, anàlisi, reflexió, raonament lògic, descobriment de principis, lleis, relacions causa-efecte, fórmules, teoremes, teories… Tot un coneixement comprovable i, en conseqüència, molt humilment millorable o fins i tot revocable si algun fet o experiment es mostra com a contradicció del que fins aleshores es considerava veritat.

El desenvolupament de la ciència comporta el desenvolupament de la tècnica i a l’inrevés. Sens dubte, el potent desenvolupament que actualment gaudim de la tècnica (tecnologia) és una de les més palpables manifestacions del gran poder que té la ciència per a crear, innovar, transformar, revolucionar. Però tot aquest desenvolupament ha d’anar destinat a millorar la Humanitat i el medi sens perjudici de res ni de ningú. I així ho fem veure als nostres adolescents. Es crea doncs, una setmana també de debats i discussions, de reflexions …

I és que, paradoxalment, la ciència i la tècnica poden salvar vides o poden destruir-les. La decisió última no és de la pròpia ciència -que simplement desvetlla el seu poder a ulls del científic-, sinó que és responsabilitat de qui la manipula, de qui hi té accés i poder de determinar a quina finalitat última es destina. Per això és tan necessari i important un desenvolupament de la ciència com de la consciència, de la tècnica com de l’ètica. Per això és tan important que dediquem també espais de temps a parlar sobre això amb els nostres alumnes.

Una setmana diferent, una setmana d’experiències, una setmana de vivències: la Setmana de la Ciència.