Primer
Quina cosa pot ser més delicada que un ou de veritat en mans d’un nen/a de primer?
Alumnes: Demà hem de venir a l’escola amb un ou personalitzat (amb cara, ulls, boca,…). Un cop tinguem l’ou acabat començarà la seva vida, si per casualitat ens cau no podrem agafar cap més ou i començar el joc de nou.
Espero que en veure la cara del teu fill/a el trobis ben bonic i estiguis disposat a estimar-lo molt.
Segur que seràs un bon pare o mare.
Famílies: L’activitat de l’ou està pensada per treballar les emocions. A primer ens toca fer un pas endavant i a part d’estar content o trist, de reconèixer si estic o no enfadat, amb aquesta proposta, pretenem treballar el sentiment de pèrdua.
El sentiment de pèrdua, la idea de la mort, cal treballar-la també amb els nens, és molt important i no sempre pensem en tractar-la. Només en petites dosis seran capaços més endavant, de tenir eines que els ajudin a fer més portable una situació dolorosa.
Per tant, arrisquem, tinguem un fill ou, procurem que el nen/a reconegui llaços d’afecte cap a l’ou, deixem que jugui com amb un nino, avisem-lo que cal preveure moltes situacions perquè l’ou pot caure amb molta facilitat i, segurament, si passa, l’ou es trencarà. A partir d’aquí deixem que faci quantes més coses millor, i si cau, ajudem-lo a canalitzar la seva tristesa, la seva impotència, la seva frustració. Deixem que plori, deixem que expressi els seus sentiments, segurament amb ràbia, potser amb desconsol. Ara aconseguirà sobreposar-se, parlem-ne, fem-li veure quan important ha estat estimar, parlem-li del record, dels bons moments, del que hem estat capaços d’estimar.
No utilitzeu frases com: Vaja tonteria, plores per un ou!, Era un joc!, No té cap importància només és un joc! Només era un ou!,… El nen/a pot arribar a estimar l’ou. No menyspreem els seus sentiments. fem-li costat.
Tampoc és recomanable que nosaltres li proposem saltar-se les normes: va que et bulliré l’ou! En farem un altre, no et preocupis que ningú ho sabrà, serà el nostre secret! Deixa’l a casa que no se’t trenqui,… Recordem que nosaltres som el seu referent i model.
Treballem que si l’ou cau potser pot ser culpa d’un altre, sí, però tampoc això ens servirà per fer-nos un altre ou. A la vida podem perdre un ésser estimat per ‘culpa’ d’un altre. Treballem l’acceptació de la realitat.
I confieu en ells. No els digueu: No et durarà ni un dia, No podràs, Segur que et caurà,…
L’ou és una activitat molt potent, treballant plegats en podem treure molt de suc. Com sempre no serà fàcil, però en acabar pot resultar molt satisfactòria si tots hi hem estat implicats.
Gràcies
