Enguany la nostra escola participa en el projecte Art i Escola de l’ACVIC. El tema proposat era “EL CAOS”, així que un dia vem seure amb tots els mestres i els vem dir que comencessin a pensar activitats al voltant de la idea del caos.
Ven fer una investigació sobre la definició de CAOS i vem trobar això:
Significat comú
El caos designa tot allò que és o pareix desorganitzat, desordenat, confús i a vegades incoherent o fosc.
Segons els matemàtics i científics
La teoria del caos estudia els sistemes dinàmics que, encara que són deterministes, presenten comportaments extremadament complexos que pareixen desordenats i caòtics.
Teoria del Caos
En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dóna lloc a una evolució posterior molt diferent. Com a resultat d’aquesta sensibilitat, el comportament del sistema té una aparença aleatòria, malgrat que el sistema és totalment determinista. Trobem exemples d’aquests sistemes en models atmosfèrics, el sistema solar, models econòmics i models de creixement de població. La teoria del caos forma part del camp més genèric dels sistemes dinàmics no lineals.
Cal remarcar que, contràriament al significat habitual del terme caos, els sistemes caòtics no presenten gens d’aleatorietat, malgrat que el seu comportament ho sembli. En altres paraules, donades unes condicions inicials determinades, es pot calcular amb el grau de precisió que es vulgui l’estat del sistema en qualsevol instant de temps posterior. La caoticitat prové del fet que, si es canvien lleugerament aquestes condicions inicials, el resultat no canviarà lleugerament (com passaria en un sistema lineal), sinó que pot ser radicalment diferent.
Així que vist tot plegat vem començar a pensar com introduir el projecte; a cada cicle es van presentar les lletres de diferents maneres; amb un trencaclosques amb les lletres retallades i barrejades; de forma màgica etc. Tot seguit els infants confegien paraules partint de les lletre donades.
Tot seguit a les diferents aules es van anar donant converses sobre el significat de caos. Alguns no n’havien sentit mai a parlar, d’altres definien el caos segons ho havien sentit a casa seva.
Se’ls va convidar a imaginar com seria organitzar el caos a l’escola. I aquí us podeu imaginar el munt d’idees esbojarrades que van sortir.
A tot plegat que fa uns anys va aparèixer un follet a l’escola a qui els nens i nenes van batejar com a Fredolic; fins i tot fa un parell de cursos a cicle inicial van engegar un projecte i li van fer una caseta amb mobles i tot. Doncs el follet Fredolic que feia molt que no deia gaire res, va deixar una nota al pati animant-se al caos. Us podeu imaginar que la va fer ben grossa, al dilluns següent havien desaparegut tots els llibres de les biblioteques d’aula i uns dies després va enviar fotos d’arreu del món; especialment a llocs que tenien a veure amb els noms de les classes (a la sabana amb les girafes, al pol nord amb els óssos polars, a les muntanyes, amb els baobabs, amb els animals, zivals, salvant a les balenes com a bon defensor de la terra i a dalt de tot de l’Everest…).
Els de cicle inicial tenien la mosca al nas i no van parar de buscar per tota l’escola fins que van trobar els llibres, i quina sorpresa, eren a sota de les taules d’exposició del Hall de l’escola. Si us plau, tornem a l’ordre que ens agrada molt llegir!!
Divendres després del pati va arribar en Carnestoltes Reciclador, un homenet verd, llarg i prim disposat a portar encara més disbauxa a l’escola; enguany no portava consignes com cada any sinó que havia escoltat lo del caos i havia decidit capgirar una setmana sencera.
Mireu, mireu…
- Dilluns: a la nostra classe anirem i allà potser ens sorprendrem.
- Dimarts: fins a l’hora del pati la classe podrem triar, però després del pati, a la pista ens haurem de quedar, i allà, les danses del Carnestoltes podrem assajar. A la tarda si us va bé CAOS de llengua i al carrer.
- Dimecres: uns tallers CAÒTICS i molt divertits us portaré, perquè us ho passeu molt bé.
- Dijous: a caminar s’ha dit, amb els avis i àvies serà molt divertit. I a la tarda més tallers, per posar l’escola al revés.
- Divendres: al matí els tallers continuarem, i a la tarda EL CARNESTOLTES celebrarem.
I així… dilluns al matí en arribar a l’escola tots els mestres estaven en una classe diferent a la seva. I a cada aula hi havia materials diferents tirats pel terra; les reaccions van ser diferents depenent dels grups i les edats del grup. Durant tot el dia van poder canviar d’aules per experimentar amb els diferents materials que s’oferien. Vem poder obser var que, com més petits els infants, més imaginació, creativitat i interacció amb el material desenvolupaven. Els més grans en canvi de seguida van arribar a l’avorriment fins a demanar activitats dirigides. Quan se’ls va fer alguna proposta a fer amb el material que s’oferia van posar-s’hi de seguida. Per una banda aquesta conclusió fa pensar en les diferents necessitats de cada edat i per altra banda també fins i tots els infants arriben a la conclusió que estan acostumats a activitats dirigides i els costa utilitzar la imaginació. Després d’uns dies en aquesta dinàmica i barrejant-los amb nens i nenes de totes les edats van entrar molt més en la pròpia creativitat i la creació col·lectiva. Els nens i nenes de cicle superior van tendir de seguida a agafar els materials per destrossar o llençar-lo pels aires i per altra banda en grupets deixaven de banda els materials i es posaven a conversar, cosa que confirma la necessitat de diàleg i conversa que apareix en aquesta etapa.
Dimarts va ser un dia on els nens i nenes podien triar aula on passar el matí. Cada aula oferia una muntanya de llibres, folis, cartolines, bolis i llapis. Era un caos més literari. Fins i tot una aula oferia aquests materials acompanyats de Silenci, per aquells qui necessitessin repòs i tranquil·litat en mig del caos. A cada aula van passar coses molt diferents, dibuixaven, llegien, compartien contes, organitzaven conferències….
Als nens i nens d’infantil i primer sel’s va passar una tira de papers on dibuixaven el que volien, el dibuix el continuava un altre nen que només veia les línies finals del dibuix anterior; el que s’anomena…. “cadàver exquisit”.
A partir de 2n podien participar en l’escriptura d’un conte que seguia la mateixa tècnica.
A la tarda van tornar als grups classe; allà es feien jocs lingüístics més dirigits que portessin al caos i als mals entesos, i també els vam compartir el conte de Gianni Rodari de “l’Edifici que calia trencar”.
Dimecres es van fer grups barrejant nens i nenes de tots els cursos de primària i els d’infantil tots junts.
Hi havia diferents tallers on s’hi podia anar:
Boxing: Es tractava de pintar una pancarta estirada a terra; es podien utilitzar diferents tècniques, amb els peus, amb les mans, amb pinzells, esponges….
Taller de Kapla: un equip que es diuen “Kapla Catalunya” organitzen tallers de Kapla, un joc de construcció amb fustes que a l’escola ja coneixem. Ells ens van ensenyar moltes tècniques de construcció i van sortir coses increïbles; animals, torres, vies de tren. L’espai del menjador es va convertir en un espai de silenci i concentració impressionant. Tots els grups que anaven passant semblava que en entrar en aquest taller desapareixien els infants tan immersos i concentrats com estaven en el seu joc.
Blind painting: Per parelles i ubicats en diferents pissarres exteriors de l’escola. Els nens i nenes es trobaven amb pintura i pinzells. Es tractava que una persona de la parella es tapés els ulls i demanés com volia ser ajudat i guiat pel seu company i companya a l’hora de pintar. Van sortir moltes obres d’art.
Taller de Papers: Durant dies havíem deixat de reciclar el paper a la brossa i l’havíem anat acumulant en unes caixes enormes, papers de totes menes i mides i també cartolines i cartrons. Tisores, cola i imaginació. Aquest taller va ser un exemple de com del caos i la creativitat poden sortir unes produccions molt diverses.
Un quart d’hora abans de marxar l’escola es va obrir per tal que les famílies puguessin veure les creacions arreu de l’escola. Van quedar impressionats. La visita va acabar amb la destrucció de les construccions del Kapla. Us imagineu qui la va fer més grossa? Les mestres, és clar. Això si, després d’aquell desgavell, vam haver de recollir-ho tot.
Dijous llarder sortíem d’excursió i mantenint la tradició anàvem acompanyats dels avis. La veritat és que un cop organitzat el caos podíem haver deixat que participés de la sortida qualsevol familiar que volgués. Però, pot ser una bona idea per un altre any.
A la tarda vam començar uns altres grup i tallers que continuaríem divendres al matí.
Circuits: Es tractava de muntar circuits a l’aire lliure amb diferents materials.
Caos musical: L’aula de música i la biblioteca estava plena de tot tipus de materials i instruments que es podien fer servir, provar, tocar, en parelles, en grups o individualment.
Al final alguns ens van mostrar les seves creacions sonores. El caos sonor que es va organitzar era per fer petar els timpans en alguns moments.
Aula de jocs i joguines; per grups van anar a l’aula de jocs i joguines dels més petits. Combinats amb tots els jocs de taula que disposem a l’escola. Els infants de tota l’escola barrejats interactuant; va ser bonic veure-ho i viure-ho. Els més grans van gaudir d’allò més jugant a les casetes, les nines, les disfresses…
I com pot acabar el caos per Carnestoltes; quan pensàvem que això no podia ser més caòtic, per primer cop en molts anys vam baixar tots disfressats a fer una rua pel poble. Davant del centre de serveis vem fer un ball del Kukumamba que havíem preparat… i…. atenció va aparèixer el Pau, un personatge del Super 3 que s’havia convidat a passar el Carnaval a Oló. Vam marxar amb ell cap a la plaça on vem seguir ballant fins ben entrada la tarda.
Al judici els nens i nenes van decidir que això del caos no podia continuar per gaire temps més, així que, el vam cremar a la foguera. Vam agafar festa dilluns per descansar i recuperar-nos i així dimarts… tornar de nou a l’organització del dia a dia de l’escola.
La veritat és que ha estat una experiència per a tots, infants, mestres i famílies. Hi ha qui ha gaudit molt d’aquests dies i qui ho ha viscut pitjor. N’hi ha qui sempre seguiria treballant així. I crec que tots i totes hem fet descobriments que d’altra manera no haguéssim fet.
