PERQUE ELS NENS VOLEN ANAR TANT A PSICO?
Aquest curs hem ampliat algunes hores de Psico a Ed. Infantil respecte al curs passat. Enguany els nens poden triar el racó de psico cada dia i a més cada nivell fa una sessió setmanal.
Fa temps que ens venim adonant de que els infants demanen aquesta activitat amb bastant insistència i reiteració per sobre d’altres activitats i pensem que respón a les seves necessitats del moment maduratiu i emocional pel que passen. Intentarem fer algunes reflexions o consideracions al respecte simplificant una mica el tema, doncs seria llarg d’explicar la Psicomotricitat en aquest espai reduit.
Els infants quan arriben a psico (al gimnàs) venen amb moltes ganes, vènen neguitosos, plens d’emoció , sense pensar gaire ni a qué jugaran ni amb qui, però vènen amb la certesa de que s’ho passaràn molt bé perque busquen el plaer del seu cos en moviment. Fins i tot sovint costa baixar el seu tó corporal i emocional per a que poguin parar atenció uns minuts a l’adult que explica la sessió i recorda les normes de la sala.
Un cop això, ja esperen que l’adult doni el toc de sortida comptant: 1..2..i ……….3 (mantenint expressament uns segons l’espera) per sortir disparats i començar a jugar. En aquest moment hi han molts crits, molta pulsio emocional, i finalment ho aconsegueixen. Han pogut tirar a terra la paret o el mur que ha construit l’adult. Això vol dir que s’alliberen de l’adult d’una manera simbòlica? L’adult pot ser una paret per ells en el seu inconscient i necessiten destruir-la per poder crèixer i ser ells mateixos. Les seves pròpies vivències corporals i la relació amb els altres li ajudaràn a anar reafirmant la propia identitat.
El gimnàs ja està organitzat amb diferents espais i materials . Aquests poden ser tous i durs i tenen a veure o amb el control del cos (dur) o amb la deshinibició i lo maternant (tou). Tot està encabit en un marc de plaer i de seguretat perque l’objectiu es que l’infant es senti sostingut. L’espai ha de ser segur i l’adult que l’acompanya ha de mantenir una mirada periférica que asseguritzi tota l’activitat. L’adult té un rol molt important, ha de tenir una autoritat que ajudi a estructurar, és a dir, ha de posar uns límits clars, “tot pot ser dit però no tot pot ser fet”. Però també ha de donar una seguretat maternant que escolti les seves necessitats i li ajudi a ser ell mateix realitzant la seva activitat per excel.lència que és el joc espontàni.
Mitjançant el moviment l’infant ens pot mostrar l’essència del seu èsser, ens mostra el plaer, el desitg, la pulsió cap a l’altre, les pors, el dolor, l’expressió de l’afecte, etc.
Com diu B.Aucouturier “la motricitat és el mitjà privilegiat que tenen els infants per expresar el seu psiquisme: sensacions, emocions, percepcions, representacions, conèixer el món i relacionar-se amb els altres”.
“Movimiento y cuerpo es al niño lo que el lenguaje es al adulto”
De fet a aquest llenguatge del moviment li diem expressivitat motriu i està inscrita en nosaltres des de les primeres relacions parentals que establim i formen part de la nostra historia. El cos és el dipositari d’aquesta historia que forma part del registre de l’inconscient.
El joc és l’eina que té l’infant per conèixer el món i adaptar-se amb ell, per relacionar-se amb els objectes i per relacionar-se amb els altres. Per tant és una eina molt important amb la que els educadors basem la nostra tasca amb la petita infància.
El joc motriu té una evolució i passa per diferents etapes, dès dels jocs que fa amb la mare quan és un nadó fins al joc simbòlic i reglat quan són més grans i és en aquesta evolució que conèixerem a l’infant i sabrem com acompanyar-lo per ajudar-lo a crèixer.
-
- .
-
- .
