UNA ESCOLA QUE MILLORA ÉS UNA ESCOLA QUE APREN … EL JARDINET DE PRIMER CICLE.

Tot va començar el més de novembre davant les aules de tercer. Un grup d’alumnes d’aquest nivell a l’hora de l’esbarjo simulaven l’hort de l’escola: plantaven pals i els envoltaven de pedretes, feien forats i trasplantaven parts de plantes que trobaven, qualsevol herba que naixia en aquesta zona era cuidada com un tresor, les regaven,… Fins i tot van crear grups de treball amb alumnes dels altres nivells de Primer Cicle. Escrivien els acords, les normes, les tasques a fer,…
Les mestres ens ho miràvem sorpreses i a la vegada amb aquella estimació quan reconeixes que estan fent el món a la seva mida. En l’escola els Racons de lliure circulació del Primer Cicle hi ha el Racó d’Hort i Entorn on treballem l’hort que està al bosquet. Però el que estaven fent els alumnes era un hort-jardí amb les eines que tenien i com ells ho volien.
Al passar els dies van sorgir problemes ja que era una zona de pas i a la vegada quan plovia s’ho emportava tot. El grup d’alumnes tenia una decepció darrera l’altre malgrat que intentaven solucionar-ho explicant-ho a la resta de companys que respectessin la seva zona de joc-hort-jardí. Però la pluja això no ho entén.
Aquí doncs les mestres vam intervenir: vam parlar amb aquest grup d’alumnes per pensar quina zona dins del pati era la millor. El Racó de l’Artista al treballar l’Art Land va contribuir amb pedres grosses i branques pintats de colors. La directora, la Belen, va fer oficial aquest espai inaugurant-ho.
Les persones del grup que va iniciar aquest “moviment” ja no eren les mateixes eren unes altres, s’ha anat renovant de manera natural, però el grup mai ha desaparegut ni perdut la força de reivindicar amb el seu treball constant de fer en el pati una zona de jardí.
Ara tenen algunes eines (pales, rasclets, regadores, llavors, testos,…) i també flors. Unes han anat germinant i altres s’han comprat, s’han trasplantat dos arbres perquè facin ombra (donem les gràcies a en Josep Mestre que ens va fer el forat i portar terra bona) i que cuiden amb molt amor.
A poc a poc aquesta zona va creixen d’expectatives. Unes expectatives que sorgeixen dels nens i nenes que volen i desitgen transformar l’espai. Som els mestres que hem d’ajudar a que els seus interessos i necessitats es puguin dur a terme.

Plantar l’arbre.

En aquests moments:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>