El dia 24 d’abril vam anar d’excursió a diferents fonts de Relllinars per veure què passa amb l’aigua que tenim aquests dies, després de les pluges i després de la nevada.
El primer que vam fer va ser anar a la font de l’Alzina, que l’aigua surt directament de la paret, la temperatura de l’aigua era d’11º. Vam seguir el recorregut fins a la casa de l’Alzina que tenen una bassa per acumular l’aigua. antigament, i no sabem si encara ara, la fan servir com a font d’aigua a dins de casa.
Des d’allà vam anar als 2 dipòsits d’aigua, que tenen forma cilíndrica per aguantar millor la pressió de l’aigua. Són dipòsits d’aigua dolça i són els que abans es feien servir per abastir d’aigua el poble de Rellinars. Actualment creiem que l’aigua del poble ve de la Mina de Terrassa, però això no ho sabem del cert. Tampoc sabem la capacitat d’aigua que tenen i el % d’aigua que contenen actualment. Molt a prop dels dipòsits també hi ha una bassa pels bombers, on no hi havia massa aigua.
Seguidament, vam anar a la font dels Carlets. la temperatura de l’aigua de la font era de 13º. Vam aprofitar per omplir les cantimplores i beure aigua. Vam haver de creuar la riera de Rellinars traient-nos les sabates i els mitjons. L’aigua estava força freda, i allà ens vam entretenir a veure la velocitat de l’aigua. Vam calcular que la velocitat de l’aigua era de 1.35 m/s.
Després de creuar la riera, vam anar a la Font Falsa, la temperatura allà era de 13º. Allà a prop hi ha una presa de formigó. Aquesta presa està feta per evitar inundacions, en el cas que ho hagi molta pluja i per tant, poder controlar el cabal de la riera o del torrent.
Finalment vam anar a les fonts de Rellinars. Rajava molta aigua i va ser molt emocionant, De les diferents fonts, totes elles rajaven molta quantitat d’aigua fins i tot, s’havia fet una mena de bassa, on s’hi pot banyar.
Allà vam trobar cap-grossos, que ens els hem emportat cap a la classe. a veure si aconseguim que es converteixin en granotes. També hi ha qui pel camí es va entretenir a buscar espàrrecs.
Al llarg de tota l’excursió ens vam adonar que pel recorregut hi havia trossos on ens trobàvem reguerots d’aigua (que sortia de la mateixa muntanya), i altres llocs, i fins i tot torrents que baixaven ben secs. Com més pujàvem menys aigua trobàvem, perquè l’aigua tendeix a baixar. També ens vam adonar que si trobàvem pedra o roca, era quan l’aigua sortia de la muntanya al camí.
Ens va saber molt greu que la Laia es trobés malament i no pogués venir. Creiem que la podrem repetir un altre dia per ensenyar-li tot el que vam descobrir.
