El divendres 17 de febrer, un grup de mares, pares i algún nen i nena van participar del taller de música i emocions que ens va roposar al Cris Ruiz i la Begoña Garcia.
Per les imatges i les rialles sentides, podem afirmar que va ser un gran regal de divendres!
Una breu història d’emocions.
L’altre dia, em va passar una cosa estranya. Encara n estic tota emocionada. M havia apuntat a un taller d una cosa curiosa, quelcom de música, també portava “emocions” al cartell…a veure si era una d’aquestes sessions pseudo terepeútiques, que et proposen treure coses del teu interior, del teu fons més profund, tan profund que, al buscar, et perds en tú mateixa! Peró em vaig tranquilitzar quan vaig veure que l anunci portava també “tastet” perquè amb “tastet” em venia al cap alguna referència al vi, com “tastet de vi”, i em vindria be passar una estoneta tranquilla, disfrutant d una copita, amb un fons sonor musical suau. Havia consegut colocar els meus nens a un taller de cuina, i per la mateixa ocasió, el meu marit! Estava lliura! La sorpresa va ser quan, per casualitat o per un complot d un desconegut, vaig trobar-me a soles amb les dues organitzadores de la festeta… i ningú més! Era una trempa? Més be, vaig pensar que era el meu dia de sort: m havia tocat una classe particular! Tot això s anunciava embriagador. Doncs embriagador va ser! Al cap de 10 mn esperant a més tastadors, sorpresa, vaig veure arribar el meu marit! Havia caigut ell també en la paraula “tastet”? O més be fugia la fúria dels petits cuiners en embrió? Doncs no ho sé però el que sé és que poc temps després també es van desviar del seu camí tres pelegrins més. Ara doncs s acabava el privilegi d una classe particular, hauria de compartir! Bah!, no està mal tampoc! I no vaig estar decepcionada. Tan bona pot ser la garnatxa blanca de Terra Alta, ella mai havia consegut a transformar-me en un arbre tal com va fer-lo aquest coctell simfònic que ens va servir al tastet d aquest dia (i no vaig fumar res!). Va ser realment molt divertit, sorprenant i instructiu, al ritme d unes veus fantàstiques. Tot molt emocionant, la veritat! Doncs, gràcies Cris, mama de Nil. Amb la Begoña ens vau oferir una prestació de gran qualitat i espero que la propera vegada en podra gaudir més tastadors perquè val la pena.
Ara em toca posar ordre als meus CD de música …! ?