Aquest matí ens ha visitat a la classe el Bernat, el tiet de l’Ada i la Lila que treballa en una potabilitzadora. Com que sap que estem treballant l’aigua i el cicle urbà, vam pensar que seria una bona idea que vingués a l’escola a explicar-nos de què treballa i com es fa la seva feina,
La potabilitzadora de Sant Joan Despí, subministra aigua potable a 3.000.000 de persones. Aquesta potabilitzadora aporta un 60 o 70% de l’aigua que es consumeix a Barcelona.
Altres potabilitzadores importants són la d’Abrera i Cardedeu.
En casos molt excepcionals, quan hi ha sequera i no baixa aigua del riu Llobregat, han arribat a portar vaixells d’aigua potable des d’Itàlia.
En altres moments, també es va crear una dessalinitzadora d’aigua, que treu la sal de l’aigua del mar, però el procés és molt car.
Amb l’ajuda d’un mapa, ens ha anat explicant el circuit urbà de l’aigua que ja havíem dibuixat nosaltres, però que avui el veiem amb un pòster i que ens ajuda molt més a entendre com funciona aquest cicle.
En la potabilitzadora:
1.- Separar la terra/sorra. Amb una pala treuen la sorra, després d’estar amb repòs. Aquesta sorra va a un abocador controlat.
2.- Desinfectant per controlar malalties. Hi afegeixen diòxid de clor per matar bacteris, virus, protozous….
A les piscines també hi afegeixen clor però en més quantitat, per tant, l’aigua de les piscines no es pot considerar aigua potable.
3.- Decantadors: en aquest procés el que fan és clarificar l’aigua, posar-hi coagulants per treure la terbolesa de l’aigua. Fem un experiment, però no ens acaba de funcionar, perquè l’hem agitat massa. Teòricament el que fa el coagulant és ajuntar les partícules petites perquè siguin més grans i caiguin per la gravetat (pes)
4.- Filtració sorra: aigua molt transparent, però encara no és potable.
5.- A partir d’aquí l’aigua es separa en dos camins: un amb filtració per carbó (ozó), que desinfecta i oxida la contaminació, que llavors queda “enganxada” al carbó.
Una altra part de l’aigua se li treu la sal, i per tant, s’afegeix calcita perquè sinó seria massa pura i tampoc seria apte per beure.
6.- Per últim, s’afegeix clor per assegurar que la possible contaminació que pugui trobar-se pel camí no afecti ni contamini l’aigua potable.
A vegades, ens explica el Bernat, que si l’aigua del riu baixa molt contaminada o en baixa poca, també poden agafar l’aigua dels aqüífers, que són aigua subterrànies que s’han filtrat i al trobar-se amb una capa impermeable (roca) queden estancades. Aquesta aigua dels aqüífers és força neta ja, i per tant, només s’aplica el final del procés de la potabilitzadora.
Per comprovar que l’aigua de l’aixeta conté clor, hi posem un reactiu. Si aquest producte tenyeix l’aigua (rosa) vol dir que conté clor, sinó no. Observem que l’aigua de l’aixeta si que en conté però en canvi, l’aigua del riu no. L’aigua embotellada tampoc en té.
Li hem pogut fer un munt de preguntes, també ens ha explicat que ell va donar l’avís la setmana passada pel trencament del dipòsit de salmorra que hi va haver.
Moltíssimes gràcies Bernat per venir a l’escola i explicar-nos tantes coses interessant sobre la potabilitzadora.
