“Los ojos de ver están en el corazón. Si los cierras, puedes ver lo que quieras… Incluso, puedes oír el mar“… Amb aquestes emotives paraules es consola la Lalia, una nena sahrauí de tan sols uns 8 anys que viu a un campament algerià, lluny de casa seva. La Lalia, igual que molts altres infants del món, es veu obligada a fugir dels conflictes que fan perillar la seva integritat. El testimoni d’una heroïna que ens encoratja a imaginar un món sense fronteres, sense separacions, sense murs.
Amb aquest audiovisual i després de fer un breu recorregut per alguns dels murs més famosos del món (Berlín, Mèxic, Palestina, Ceuta i Melilla…), els alumnes han imaginat que una barrera física els separava a uns dels altres. El guix els ha permès reivindicar allò que sentien. La imaginació també plora i lamenta les injustícies d’aquest món… Si cliqueu a sobre de la foto, veureu el treball que han fet.
Tan de bo aquestes generacions siguin capaces de trencar qualsevol mur físic o ideològic! Una feina molt bonica i important!
De veritat son una artistas de primera!!!!
Some unsure artistas a estat molt guay ho tornaría a repetir
Va ser una pasada ho podría repetir un altre vegada som un artistas
Crec que ha sigut una experiencia molt interesant, i amb aquesta acttivitat ens hem pogut adonar de que som MOLT afortunats de poder tenir una escola amb finestres i estar en un lloc on la sorra no entri als ulls, aquest es el desig de la Laila una nena del sahara.
Em pogut experimentar una mica la sensacio d’estar separats per un mur.
Ja que quan haviem de dir-nos alguna cosa era molt complexe. Em demostrat que som uns grans artistes i podem donar molts mistatges amb uns dibuixos molt significants.
No dubtaria en torna-ro a repetir. EL Ferran esra molt simpatic.
Ha sigut una experiencia molt maca que sense duptar m’agradaria repetir! Ens va fer reflexionar molt, pero tambe ens va fer molta pena que hi hagin murs que no deixin passar a les persones d’un país a un altre quan més o necessiten!