Carta als pares i mares del món

No em donis tot el que et demani. De vegades demano només per veure fins on puc escollir.

No em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a mi a fer-ho i jo no ho vull aprendre.

No em donis sempre ordres. Si en lloc d'ordenar-me les coses me les demanessis, jo ho faria més de debò i més de gust.

Compleix les promeses. Les bones i les dolentes, tant els premis com els càstigs.

No em comparis amb ningú, sobretot amb el meu germà o la meva germana.

Si em presentes millor que els altres, algú patirà; si em presentes pitjor que els altres, seré jo qui patiré.

No canviïs d'opinió tant sovint sobre el que jo he de fer. Decideix i manté la decisió presa.

Deixa'm valer per mi mateix. Si tu ho fas per mi mai no n'aprendré.

No manteixis davant meu, ni em demanis que jo ho faci per tu, ni que sigui per treure't d'un compromís. Faràs que em trobi malament i que perdi la fe en el que em dius.

Quan faci res mal fet, no m'exigeixis que te n'expliqui el perquè. De vegades no ho sé ni jo mateix i d'altres em forces a mentir-te perquè no estic preparat/da per parlar amb tu.

Quan t'equivoquis en alguna cosa, admet-ho. Creixerà el bon concepte que tinc de tu i m'ensenyaràs a admetre les meves equivocacions.

Tracta'm amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb que tractes els teus amics i les teves amigues. Que siguem família no vol dir que no poguem ser també amics.

No em demanis que faci una cosa que tu no fas. Jo faig i aprenc el que tu fas, no el que tu dius.

Quan t'expliqui un problema no em diguis: "No tinc temps per bajanades", o bé "Això no té importància". Mira de comprendre'm i ajudar-me.

Estima'm amb fets, amb carícies i amb paraules. M'agrada que em toquis i sentir-te dir que m'estimes.

Aquest text ha estat escrit per Vicenç Arnaiz (psicòleg especialitzat en Educació Infantil) i es va publicar al diari "Menorca" el desembre de l'any 2000.