HISTÒRIA DE L’EDIFICI DELS ÀNGELS
El gener de 1978 més d’un centenar de nens i nenes es traslladaven des dels baixos de diversos edificis del barri, al que seria el seu nou col·legi.
S’estrenava així el nou edifici de color verd de l’escola dels Àngels, un lloc emblemàtic i amb carisma que enguany celebra els trenta anys de tasca educativa.
Ens tenim que situar al final dels anys seixanta, en el boom laboral que va patir Tarragona. Gent de diferents punts d’ Espanya, Monzón, Múrcia, Mataporqueras… venien a treballar a les grans fàbriques que s’instal•laven aquí i necessitaven mà d’obra, molta i ràpidament. Dues d’aquestes indústries són la DOW i IQA.
Per una necessitat imperativa i per pròpia iniciativa dels directius, aquestes dues empreses van cedir-hi uns locals al barri perquè es pogués impartir classes als fills del seus treballadors. Aquests, a més a més, també vivien majoritàriament en edificis que les mateixes empreses els hi construïen per instal•lar- s´hi amb les seves famílies. DOW i IQA intentava facilitar al màxim la vida dels seus treballadors perquè la mà d’obra era molt necessària per fer tirar endavant les empreses.
D’ aquesta manera va començar la tasca educativa del col•legi dels Àngels el 1 de setembre de 1968. Tres aules a uns locals de la IQA i dos a uns de la DOW. Enrique Díez, Ramon Carreter, Ovidio, Maruja i Carmen Quilez van ser els primers professors/es que van encetar la nostra història.
Els inicis van ser durs, els diners no acompanyaven i tot es feia amb molt pocs recursos, però amb molta professionalitat i vocació.
Anys després la demanda de nens i nenes a aquestes aules era tan gran, que no donaven per més. Van començar aleshores una època de reivindicacions per part del professorat a la Administració, dels pares en manifestacions… per tal de que es fes un col•legi on unificar a totes els alumnes que ara estaven dispersos en diferents locals del barri. Tanta va ser la pressió, que el centre que principi es tenia que construir al sud de la província, va acabar fent-se al nostre barri.
La realitat era palesa en el gener de 1978. A corre-cuita professors i nens van traslladar-se al nou edifici, el que coneixem actualment amb el seu color verd característic, el CEIP Mare de Déu dels Àngels.
Tanta presa, tanta presa, va haver-hi en aquells moments que hi ha fets anecdòtics. L’ orientació de l’ escola està ubicada al revés, la teulada és de pissarra, propi de les escoles de muntanya, no hi havia tanca, tampoc hi havia telèfon… Per no tenir, no van tenir ni una inauguració oficial
Però en aquells moments tot això eren fets de poca importància. L’ èxit era que havien aconseguit una escola nova per el barri:24 aules, de 1er a 8è d’ EGB, amb tres línies. Naixia l’ escola Mare de Déu dels Àngels.
