En aquest ambient trobem diferents activitats obertes, on els infants poden descobrir què fer, com jugar pel desenvolupament del pensament matemàtic.
És en aquests context on s’estableix múltiples relacions que van formant xarxa mental i van teixint les estructures del pensament. En comparar, per exemple, es troben semblances i diferències entre objectes i situacions que caldrà aprendre a organitzar. Algú pot dir: però si l’infant encara no domina les eines, com podrà captar la situació i participar-hi? Aquest és un dels canvis més suggestius de la nova concepció. No cal esperar que l’infant tingui totes les habilitats desenvolupades; allà on ell no arribi, hi haurà un adult interactuant. No cal que els nens dominin totes les eines amb anterioritat. Al contrari. Cal que l’infant es trobi immers en situacions que li plantegin reptes i que, mitjançant l’actuació conjuntament amb l’adult, li permetran conèixer i apropiar-se —des de la mateixa situació— tant de les eines com de la seva funcionalitat.
L’important, en tot cas, és que mica en mica vagi essent possible centrar l’atenció en unes determinades característiques i prescindir de les altres, tot avançant cap a un pensament més abstracte.
Classificar, ordenar, comparar, recollir dades… Si en un altre moment l’atenció es fixa en les semblances i diferències, les relacions poden portar a classificar o bé a ordenar.
L’ordenació té característiques diferents a la classificació, en una ordenació de 3 objectes el mitjà és alhora més gran que el petit i més petit que el gran. També és una característica de l’ordenació que un element que en un moment donat és el més gran, o bé el més petit de la sèrie, pot deixar de ser-ho si n’apareix un altre que ho és més.
La comparació també pot portar a quantificar. Hi ha algunes situacions d’experimentació en què quantificar es fa imprescindible.
La recollida de dades és un altre dels moments en què s’estableixen relacions quantitatives i l’expressió en forma de gràfic fa manejables quantitats quan s’estan construint. La recollida de dades també és una eina bàsica en l’experimentació. Hi ha moments en què cal anotar i representar les vegades que es dóna un fet per tal de treure’n conclusions.
L’exploració de l’espai i de les formes. Per entendre el món que ens envolta també cal desenvolupar un bon coneixement de l’espai i de les formes. Situar-se a l’espai resulta imprescindible per construir el coneixement geomètric així com conèixer unes determinades figures i les seves característiques. En aquest aspecte cal plantejar situacions que vagin més enllà del simple reconeixement i que portin els infants a cercar, a construir, a transformar, a decidir com generar les formes i els espais.
La funció de les matemàtiques. Un dels principals papers de les matemàtiques és ajudar a organitzar el pensament i a posar de manifest allò que fa semblants situacions aparentment diferents tot construint un llenguatge que va essent cada vegada més abstracte.
“Aprendre matemàtiques és establir relacions i teixir xarxes cada vegada més complexes amb els coneixements que prèviament s’han establert. Per ajudar a construir aquest aprenentatge tenim diverses eines: crear ambients estimulants, cercar situacions adequades i acompanyar els infants a seguir el procés proposat.”
Montserrat Torra (2015)
Un dels elements d’aquest llenguatge és el codi numèric, l’aprenentatge del qual s’inicia en aquesta etapa i sintetitza aprenentatges que hem anat fent en comparar, classificar i ordenar. El nombre representa una característica d’un grup: la quantitat. En aquest cas no ens fixem, doncs, en la mida ni en el color o la forma dels objectes del grup sinó exclusivament en quants n’hi ha; és a dir, en la quantitat d’objectes. Aquesta quantitat pren sentit quan es pot ordenar, si sabem que tenim 4 objectes vol dir que en tenim 1 més que 3 i 1 menys que 5. Per comprendre i fer servir el nombre cal no comptar sempre objectes iguals i de la mateixa mida sinó objectes diversos i comparar els grups per anar construint l’ordenació. La forma de representar la quantitat, d’altra banda, és poc intuïtiva. Un objecte sol es representa amb una xifra (1); dos objectes també la representem amb una única xifra (2). La xifra és diferent però no són dues xifres sinó només una… i mentre que la quantitat va creixent el nombre de xifres no augmenta. Si pensem que en el mateix període els nens aprenen a escriure i saben que si una paraula és curta té poques lletres i si és llarga en té més, veurem que aquí hi ha un altre aspecte a considerar en l’aprenentatge.
Sovint ens preguntem si les matemàtiques són una eina per conèixer l’entorn o un llenguatge. Les situacions de la vida diària i moltes de les que es creen en el dia a dia escolar requereixen coneixement matemàtic per ajudar a comprendre-les o per resoldre-les. D’altra banda, i per donar suport a aquest coneixement, s’ha d’anar construint un llenguatge específic: el llenguatge matemàtic. Les quantitats, les proposicions lògiques, les posicions, les formes, les magnituds mesurables, els gràfics… formen part d’aquest llenguatge que ha de servir per comunicar-nos en els aspectes que fan referència als nombres, la lògica, la geometria, la mesura o l’anàlisi de dades.
Educació Infantil. Currículum i orientacions.
