LES SETMANES MUSICALS

Com que treballem el projecte dels estils musicals, hem decidit presentar-ne setmanalment un de diferent.

Aquesta setmana hem escoltat audicions de Cantautors Catalans

CANTAUTORS CATALANS

Un cantautor és una persona que sol escriure i interpretar la lletra i la música de les seves pròpies cançons. A les seves cançons hi acostuma a incorporar temàtica social, política i filosòfica. Durant un temps, i en un context determinat, aquest tipus de cançó es va conèixer com cançó protesta.

 

Aquesta setmana hem escoltat audicions de Música Dance

MÚSICA DANCE

El dance és un estil musical, subgènere de la música electrònica, nascut als anys 80 però l’explosió del qual no es va produir fins als anys 90. Es caracteritza principalment pel seu peculiar ritme, compost per quatre cops de percussió per compàs, i per tenir un tempo d’entre 120 i 150 bpm.

Tot i que el dance és un gènere específic, sovint s’anomena dance a tota música electrònica pròpia de la discoteca. En aquest sentit, el dance té diversos gèneres:

 

MÚSICA FOLKAquesta setmana hem escoltat audicions de Música Folk

Folk (de l’anglès folk, poble) és un estil de música que parteix de la música popular i tradicional per arranjar-la. Aquests arranjaments poden partir originàriament de temes musicals populars o només prendre’n l’estil i formar temes propis dels autors. La força de la música folk és l’arrelament tradicional que el lliga amb la societat popular, que es tracta d’una música que parteix de les melodies del poble.

Sovint s’associa la música folk amb instruments tradicionals, com és el banjo o el violí als Estats Units, el violí i el Tin whistle a Irlanda, la gaita a Escòcia, la gralla i la dolçaina a Catalunya, la Trikitixa al País Basc, etc. Als Estats Units el moviment folk (la folk-song) tingué durant els anys ’60 un fort ressò internacional, principalment amb Bob Dylan i Pete Seeger. A Irlanda també hi hagué durant aquella època un moviment semblant amb la música de taverna d’arrel tradicional, de mans de grups com The Dubliners.

 

Catalunya hi va haver durant la segona meitat del Segle XX un fort moviment de recuperació de la música tradicional catalana, liderat pel Grup de folk (actiu entre 1967 i 1969), en part seguint l’exemple del moviment de música folk a Amèrica i als països anglosaxons. Al llarg de les dècades de 1970 i 1980 els grups que recuperaven les arrels tradicionals del patrimoni musical popular català prengueren importància. Durant la dècada de 1990 el panorama musical de folk català es consolidà amb l’aparició i enfortiment no només de grups que tocaven folk en una vessant més purista sinó també bandes de rock i música moderna que adoptaven el folk com a bandera. Actualment el circuit de concerts i festivals entorn de la música tradicional ha fet aparèixer un gran nombre de bandes de folk català. El coronel Gabriel Ruis es un dels mes exemplars.

 

Aquesta setmana hem escoltat audicions de Música Punk

MÚSICA PUNK

Els moviments punk van aparèixer com a subgènere musical del rock durant els anys setanta al Regne Unit com a forma de protesta social entre els joves i la classe obrera. Des d’aleshores l’han acompanyat corrents artístics, literaris, ideolò-gics i polítics, i d’aquests n’han derivat formes d’intercanvi i de relacions socials pròpies.

A vegades s’utilitza la paraula “punk” de forma genèrica per a referir-se a aquestes formes de cultura: el punk acull un ampli ventall de moviments musicals, artístics, juvenils, veïnals i sociopolítics, així com ambients, xarxes i mecanismes d’inspiració i intercanvi d’idees i informació.

El punk és principalment una actitud. Com a moviment, es basa en l’honestedat provocadora i inconformista cap a tot allò que limiti la llibertat.

L’estil musical lligat al moviment punk és el punk rock, també anomenat simplement punk. Aquest, al llarg del temps, ha anat donant pas a diverses ramificacions, tant musicals com artístiques i culturals. Per exemple, el hardcore punk o el crust punk, tots amb unes certes temàtiques pròpies, han donat pas a nous estils i subcultures diferents, com el post punk o el rock gòtic.

 

Aquesta setmana hem escoltat audicions de Música Disco

MÚSICA DISCO

La música disco  és un gènere de música de ball derivada del R&B(rhythm & blues) que va mesclar elements de gèneres anteriors.

Principalment:el funk i el soul, la música psicodèlica amb tocs llatins en molts casos, especialment la música salsa i el Pop rock.

El so orquestral normalment conegut com a so disco es fonamentava en la presència de seccions de corda (violínsviolescellos…) i metalls, que desenvolupaven frases lineals en uníson, darrere la base instrumental formada pel piano elèctric i la guitarra elèctrica (amb tocs clarament presos del funk).

La música disco té la seva etapa de més gran projecció en un període de 10 anys entre 1972 i 1982 amb un revival en la dècada de 1990.

Cap a la meitat de la dècada de 1970 triomfaren els més característics com MFSBDonna SummerThe Jackson 5Gloria GaynorBarry WhiteThe Bee GeesKC and The Sunshine BandVillage PeopleBoney M o ABBA. Altres artistes enregistraren ocasionalment música disco com Leo Sayer (You Make me feel like dancing), Rod Stewart (Do you think I’m sexy?), Electric Light Orchestra (Last Train To London) y Blondie (Heart Of Glass).

Diversos films com la “Febre de la nit del dissabte” o “Per fi és divendres!” contribuïren a l’alça d’aquest gènere musical. La música disco influí en la música electrònica del la dècada de 1980 i en gèneres com el House o el Techno.

 

Aquesta setmana hem treballat audicions de Música Jazz:

MÚSICA JAZZ

La música Jazz és un estil de música que barreja un ritme propi dels afroamericans dels Estats Units amb uns instruments i un timbre genuïns de les bandes de carrer. Va néixer a Nova Orleans (EE.UU.) a principis de la dècada del 1900. El jazz és la síntesi de diverses variants del cant afroamericà. Cadascuna d’aquestes ha aportat al jazz elements diferents:

  • Els espirituals negres
  • El blues

Deriven del jazz els estils:  swing, bebop i diferents estils de jazz fusió.

Una de les característiques principals del jazz és la IMPROVISACIÓ dels músics. No només toquen el que hi ha a les partitures, sinó que a partir del que hi ha escrit fan modificacions i improvisacions.

Alguns dels músics més importants de la història del jazz són: Miles Davis, Louis Armstrong, John Coltrane, Ella Fitzgerald, entre d’altres.

 

Aquesta setmana hem treballat audicions de Música Festivalera:

MÚSICA FESTIVALERA

El Festival de la Cançó d’Eurovisió és un concurs musical televisiu, que té lloc anualment, des de la seva creació l’any 1956, i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU – UER).

Cada televisió escull un artista o grup que la representi amb una cançó, que haurà de ser interpretada en directe durant el concurs per tots els canals de televisió que hi participen. Un cop han actuat tots els representants, es dóna un període per tal que els teleespectadors votin la seva actuació preferida.

Els vots es recompten a cada país de forma independent, i s’organitzen en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 punts, corresponents a les deu actuacions més votades a cada país pel conjunt del seu jurat i el seu televot.

El concurs s’ha celebrat ininterrompudament des de 1956.

 

Aquesta setmana hem treballat audicions de Rock modern:

ROCK MODERN

El rock modern és un format de rock que es troba normalment a la ràdio comercial; el format consisteix principalment en el gènere de rock alternatiu . [1] Generalment començant a finals de la dècada de 1970 el punk però referint-se especialment a la música rock alternativa des dels anys vuitanta, la frase “rock modern” s’utilitza als Estats Units per diferenciar la música del rock clàssic , que se centra en la música registrada en els anys 60 fins a la principis dels vuitanta.

Hi va haver algunes cadenes de ràdios modernes durant els anys vuitanta, com KROQ-FM a Los Angeles , 91X ( XETRA-FM ) a San Diego , WHTG FM 106.3 (ara,WKMK ) a la costa de Jersey , WLIR a Long Island i WFNX a Boston . [1] El rock modern es va consolidar com un format de ràdio el 1988 amb la creació de Billboardde la taula de temes Modern Rock Tracks . El gràfic es va basar en informes ponderats de les emissores de ràdio i de les estacions comercials de les universitats, com les que figuren a dalt. [2] L’ episodi de 1988 de la sèrie VH1 , I Love the 80’s, va comentar INXS , The Cure , Morrissey , Depeche Mode i Erasure com a artistes de rock moderns representatius d’aquest any. Però va ser el gran èxit de les bandes de grunge Nirvana i Pearl Jam el 1991 que van donar com a resultat que un gran nombre d’estacions de ràdio nord-americanes canviessin el format. [1] El rock modern és considerat per alguns com un gènere específic de rock alternatiu. [3]

Avui dia, el rock modern funciona com un format de ràdio orientat per indi amb bandes i artistes nous, joves i recents. A partir de gèneres com el reggae , el folk , l’ hip-hop i l’ EDM , els artistes d’indie rock comuns que es van escoltar en el format d’avui inclouen Imagine Dragons , Young the Giant , Of Monsters and Men , Atlas Genius , The Neighborhood , Arcade Fire , Twenty One Pilots , The 1975 i la Bastilla . Indie Rock segueix sent l’equivalent principal de la ràdio de rock moderna a partir de febrer de 2014.

La següent setmana presentem la Música Celta.

LA MÚSICA CELTA

La música celta és el terme utilitzat per a descriure un ampli grup de gèneres musicals que parteixen de la tradició musical popular dels pobles considerats de tradició celta d’Europa Occidental.

El terme significa principalment dues coses: en primer lloc és la música dels pobles que s’autodenominen celtes, i en segon lloc, es refereix a les característiques que serien exclusives de la música de les anomenades nacions celtes.

Sovint, per la seua àmplia difusió, el​terme “música celta” s’aplica a la música d’Irlanda i Escòcia, ja que ambdós llocs han produït estils ben coneguts que comparteixen molts i evidents trets comuns, tant en el musical com en el lingüístic (cultura gaèlica).

Els instruments bàsics usualment emprats en la composició i interpretació de música celta són la gaita, el bodhrán, el violí, el tin i low whistle i/o la flauta travessera irlandesa.

Aquesta segona setmana presentem el Rock Català.

EL ROCK CATALÀ

El fenomen social batejat com a Rock Català va triomfar a Barcelona  el 14 de juny de 1991 al Palau Sant Jordi amb un concert conjunt de quatre dels grans grups amb més acceptació: Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets. Hi van assistir més de 22.000 persones, que van fer que l’acte assolís el rècord europeu de públic en un xou musical celebrat en un recinte tancat.

El grup de rock gironí Sopa de Cabra existia des del 1986, la liderava Gerard Quintana i tenia l’Empordà com a vaixell insígnia.

Sau eren, des del 1987, l’osonenc Pep Sala i el barceloní Carles Sabater. Tenia temes com És inútil continuarEl tren de mitjanit o Boig per tu.

Els empordanesos Sangtraït, nascuts el 1982, eren encapçalats per Quim Mandado i triomfaven amb peces de heavy  com El vol de l’home ocell.

I els tarragonins Els Pets, formats el 1985, els representava Lluís Gavaldà i practicaven un festiu pop-rock  amb cançons com Vine a la festa o Tarragona m’esborrona.

Aquesta primera setmana presentarem la música SOUL.

LA MÚSICA SOUL

La música Soul és un estil de música que prové de la fusió del gospel amb el Rhythm and blues (R&B).

Va aparèixer als Estats Units a la dècada del 1950. La paraula soul significa “ànima” en anglès.

Deriven del soul els estils: FunkDisco i el rhythm and blues contemporani. Segons el crític musical Meter Guralnick” El soul és l’expressió de la solidaritat negra, de l’orgull d’una nació que volia acabar amb els segles de segregació i que va trobar en aquests cants els fins pràctics per reclamar la seva identitat i espiritualitat.”

Aquest gènere musical utilitza generalment la guitarra, el baix elèctric, la bateria i la veu. La influència del gospel s’evidencia en les veus i les harmonies de caràcter jubilós i emocional.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>