ACTE PER COMMEMORAR ELS 25 ANYS DEL NOM DE LA NOSTRA ESCOLA I HOMENATGE A EN JOAQUIM
Bellvís, 18 de desembre de 2016
Jo voldria dirigir-me a vosaltres com a mestra i com a part del claustre o dels claustres d’aquesta escola que s’anomena JOAQUIM PALACÍN.
Des d’una visió personal, m’agradaria trobar les paraules en què ens poguéssim identificar tots, els mestres més antics i els més nous.
Per bona part del professorat que som aquí, el Joaquim va ser un company i el nostre director. Per a alguns de nosaltres també va ser qui ens va acollir a l’escola de Bellvís, juntament amb la Dolors que formava part de la “família” de l’escola.
Què us puc dir del Joaquim?
Per a mi, el Joaquim, amb la seva humilitat i senzillesa anava renovant l’escola sense trasbalsar-la:
Amb ell va arribar la calefacció i es va reobrir el menjador escolar, per atendre la demanda de la comunitat educativa.
Entenia l’escola com un servei social.
Amb ell van arribar els primers ordinadors i es va fer formació pel professorat, després, el senyor Vidal s’encarregava de treballar-ho amb els alumnes.
La innovació formava part de la seva visió d’escola.
Cuidava amb paciència les relacions humanes, entre alumnes, amb els pares, amb els companys…: escoltava, ajudava, restava obert a noves idees…
El clima de centre era important.
Un dia em va dir alguna cosa així: Carme, malgrat tot, els nens aprenen, aprenen per ells mateixos. Avui podríem completar la reflexió dient que ells són el centre de l’aprenentatge i el paper del mestre i de tots és acompanyar-los.
Aprenia dels alumnes i reflexionava sobre la pròpia experiència.
Avui, som la mateixa escola i intentem mantenir els mateixos principis:
- Formar part d’una comunitat amb un bon clima de convivència i col·laboració i estar al seu servei.
- Reflexionar sobre la nostra pràctica i millorar innovant i formant-nos.
- Tenir com a referents de l’educació a tots els nens i nenes.
Amb el Joaquim vam posar les bases de l’escola que tenim, per això estem tant contents del seu nom i esperem continuar endavant amb dignitat.
Carme Llobera Bosch
Cap d’Estudis