Hem llegit i escoltat la cançó de Joan Manel Serrat “PARE” sobre la contaminació i la necessitat de protegir l’entorn que ens envolta. N’hem parlat una mica i hem mirat d’escriure una estrofa nova tot imitant-lo.
| Pare,
Digueu-me què li han fet al núvol. Pare, el núvol ja no es blanc, es negre com un corb, pla com una plana i aspre com el vidre. Oriol P.L Pare, Digueu-me que li han fet als peixos que ja no n’hi ha, rellisquen com barb per aquell riu amb tanta bruticia Pare, Els peixos no son els peixos Pare., Laia Pare, Digueu-me què li han fet al mar que ja no brilla. Perquè les ones són tan fortes perquè les han enfadat què semblen un toro sense control. Pare, el mar ja no es el mar Pare, l’hem de salvar abans que tot es vagi a inundar Eloi L.G Pare, digueu-me que li han fet a la platja que no fa ones, ja no hi va gent que ja no juguen en la terra Anaïs Pare, digueu-me que li han fet a l’aire que ja no es clar es negre com la nit i el sol ja no brilla. Pare, l’aire ja no es l’aire pare, abans que arribi l’hivern arregla-ho tot Ariadna |
Pare,
Digueu-me què li han fet als núvols que ja no ploren, i no tenen aquell color tan brillant, com una perla, pobres núvols que ja no ploren, i assequen la terra. Marc Pare, Digueu-me què li han fet al mar que ja no es mou, no hi ha peix, i ja no es blau. Pare, perquè hi ha tant plàstic? Pare, el mar fa fàstic. Martí S.P. Pare, digueume-què li han fet als abres que estan tallats com ferros trencats Quim C.G Pare , digueu-me que li han fet al mar, que ja no te tant animals com abans, hi ha massa gent pescant Jan Pare, mar ja no es el mar Pare, que el mar esta tant brut ple de brosa digue-me què li han fet als arbres que ja no creixen. Cauen secs com el desert. Pare ja no creixeran. |
Aquest poema va costar fer-lo però en ha sortit molt bé
La canço era molt xulo, totes les rimes dels pares també. M’ha agradat molt!