Article publicat a “Soberania Alimentaria”
Desembre 2014
“AGROECOLOGIA ESCOLAR”
Mariona ESPINET i Germán LLERENA
L’Agroecologia, sens dubte, s’està obrint camí en el nostre món i en el nostre imaginari. En l’àmbit educatiu, i concretament en l’escolar, també. En el nostre context local apareixen diverses experiències del què anomenem agroecologia escolar. Aquest article les vol explicar.
TOT EL QUÈ UN HORT ENS POT ENSENYAR
En els centres escolar, els horts ja tenen història. Durant els anys 1970-80 existien diferents experiències d’horts escolars, preocupades majoritàriament per la pèrdua de contacte de l’alumnat amb la producció d’aliments. Es plantejaven com a projectes de connexió amb el món rural, que s’anava reduint dràsticament, i amb els cicles biològics de les plantes.
De fet, un hort dins d’un centre escolar és un ambient privilegiat per treballar amb processos ecològics, fortament intervingut per les actuacions dels grups, afectat pels factors abiòtics, escenari de relacions ecològiques múltiples, sobretot si s’introdueixen les associacions entre plantes i altres plantejaments de l’agricultura ecològica. L’hort escolar és una porta privilegiada perquè entri l’ecologia a l’escola.
 |
 |
Permet observar el desenvolupament dels cicles naturals, però també experimentar amb diverses possibilitats. Això s’ha d’aprofitar per plantejar-se com planificar, com prendre decisions sobre el què es farà, com compartir el què s’aprèn, expressar el què s’espera i organitzar els passos a seguir. És a dir, permet entrar de ple en el terreny de la comunicació, el llenguatge i el treball cooperatiu. L’art, el suport informàtic, el relat o el llenguatge científic poden desenvolupar-se a través de projectes de l’hort. A més, és l’escenari perfecte per una tecnologia artesanal significativa, per introduir el treball manual en una educació majoritàriament teòrica.
El fruit del treball a l’hort ens porta cap a fora del seu espai. Cap a la cuina, com aliment per compartir en el menjador, pot ser el vehicle per treballar la salut. Cap a les famílies del centre educatiu, fomenta els vincles de la comunitat escolar; com per exemple amb l’organització dels torns de treball setmanals per el manteniment de l’hort durant l’estiu. Hi ha centres que porten la seva producció a mercats, fet que pot ajudar a pensar en termes econòmics. D’altres estan treballant amb ganes de portar els seus productes a menjadors socials, que ara obren amb més freqüència que anteriorment.
I tants camins hi ha cap a fora com cap a l’hort. Durant les crisis de l’aigua que s’han viscut en els últims anys, menjadors escolars i moltes famílies recollien l’aigua que no consumien perquè es pogués regar l’hort escolar. Els materials necessaris sovint arriben de l’entorn social immediat, com les llavors que arriben de bancs de varietats autòctones.
A més de l’ecologia i la tecnologia, amb aquests fluxos d’entrada i sortida, l’hort escolar ecològic permet establir connexions socials. Les llavors poden arribar amb històries d’esforços col·lectius de recuperació, en una conjuntura de pèrdua de biodiversitat cultivada. S’estableix així el compromís d’un grup o centre amb aquestes lluites. També arriben cursos de tècniques ecològiques oberts al municipi, col·lectius que realitzen pràctiques de jardineria, plans d’ocupació laboral, visites d’altres grups que tenen la seva pròpia experiència o alumnat de secundaria que ha estudiat les llegendes locals agrícoles, la manera d’utilitzar plantes aromàtiques o de guardar llavors, i es disposen a fer formació pels cursos de primaria o educació infantil.
L’hort escolar ecològic és un projecte que pot desenvolupar l’educació infantil, amb horts de taula o al terra, tots els cursos de primària o de secundària, incloent per exemple els treballs d’investigació de batxillerat. A més acullen molt bé a estudiants en pràctiques, siguin de mòduls professionals o cursos universitaris, relacionats habitualment amb la didàctica o amb les ciències ambientals. De manera que permet realitzar plantejaments a llarg termini.
Per a això, la coordinació i el treball en xarxa del professorat és imprescindible. Això inclou formació, incorporació total o parcial d’educadors/es agroambientals, organització interna en comissions de treball, col·laboració entre institucions o diàleg amb el sector agrari. De manera que tot ha de reordenar-se, incloent diverses relacions laborals.
Aquesta complexitat de situacions és la que anomenem agroecologia escolar, l’agroecologia que fan els centre escolars. El seu objectiu és educatiu més que productiu i la seva importància és evident. Creiem que s’ha de donar suport a l’escola en aquest esforç, que es reconeguin com a noves finques agroecològiques; diferents, però imprescindibles.
Les llavors escolars
Els diferents centres i institucions que treballen l’Agroecologia Escolar a Sant Cugat, van proposar realitzar una experiència de recuperació de varietats autòctones. La idea era que arribéssin les llavors de la mà de persones i històries de recuperació: L’Alfons, de l’associació agroecològica l’Ortiga, va aportar a un centre la seva fava Mutxamel; un grup escolar va anar a conèixer Les Refardes per a obtenir altres varietats; altres llavors van arribar a una classe en una carta, procedent d’una altra escola, amb la recomanació de que les cuidessin, etc.
Les llavors tenen una història que permet creuar les ciències socials i les ambientals.
Al vídeo Apadrinament Faves Reina Mora l’alumnat de l’escola Collserola explica la seva experiència amb el cicle de la fava Reina Mora. Us el recomanem.
Grup de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat, Escola i Comunitat
