Només sortir del poble avui hem trobat una guineu morta.
– Potser l’ha atacat algun animal, un enemic.
– Em sembla que estava malalta i com que no l’ha cuidat ningú, per això s’ha mort.
– És una mica petita.
– Hi ha una caca al seu costat. S’ha fet caca i després s’ha mort o se li ha escapat quan estava morta?
Hipòtesis que ens anaven acompanyant fins que ens hem trobat un altre estímul
Tot baixant cap el riu en una pedra , la silueta d’un os panda ens ha fet aturar.
I com no, encara hem pogut degustar les últimes pomes que quedaven en una pomera.
Sempre que sortim tornem amb les butxaques plenes de petits tresors: fulles de mil colors i formes, fruits i avui fins i tot hem recollit excrements.
Un cop al Pla del Roure, ens hem deixat portar per l’impuls de córrer i d’abraçar el prat, d’arreplegar bastons, resseguir els amagatalls del bosc i dutxar-nos amb les fulles que aquests dies decideixen deixar-se anar de l’arbre.
A la Laia li sembla que el roure s’ha fet més prim, i l’hem abraçat com fem sempre que ens retrobem amb ell. Aquesta vegada la proposta ha anat una mica més enllà i davant del cartell amb la informació del roure hi ha la longitud, però avui no portàvem cap cinta mètrica per comprovar les mides.
També hem trobat el moment per dibuixar i hem acabat amb un recital de poesies que ens han ofert els mitjans.
De tornada 4 gotes d’aigua ens han fet córrer una mica.
