Sabíem que alguna cosa especial teníem preparat per la tarda d’ART. La porta tancada. Una consigna: “Quan estiguem tots a punt, entrarem junts a l’aula”.
Quan hem obert la porta, dos espais ben diferenciats. En un hi havia un tros de paper molt gran al terra, amb llapis i colors i hem pogut crear utilitzant el moviment del nostre cos. En l’altre dues taules amb film i pintura. Mentre uns dibuixem damunt el plàstic transparent, els altres canviem la perspectiva i observem l’art des d’un altre punt de vista.
“Libre de modelos, comparaciones y juicios, el miedo desaparece, los límites se rompen y se evoluciona más allá de lo que imaginamos ser capaces. Así se puede improvisar, investigar, crear y desarrollar la actividad más seria y rigurosa que existe: el juego.”
