El passat diumenge 29 d’abril va ser el dia internacional de la dansa. Maria Muñoz, ballarina i coreògrafa en va redactar aquest missatge:
CERCAR, A LA FI
A través del cos sentim el món, entenem el que ens passa i finalment, a l’altre. El cos, atent, ens obre camins de percepció i reacciona davant el que l’envolta associant amb increïble rapidesa elements de la nostra memòria, imaginació i història.
Quan ballem, ens apropem d’una altra manera a la nostra pròpia experiència. Habitem un espai que inclou allò que veiem a primera vista però també allò que està a la perifèria de la nostra visió i, de vegades, de la nostra comprensió.
Quan ballem, escrivim amb el moviment de manera concreta i precisa. Connectem els elements fragmentats del món amb el nostre propi cos; estem en diàleg constant entre el dins -el discurs intern- i el fora.
Els grans temes ens plantegen moltes preguntes i les respostes que trobem des del cos ens permeten parlar d’altres petites coses essencials que apareixen inesperadament. En el món que vivim, sobrecarregats per un excés d’informació, ens obrim pas amb el nostre ofici i amb el llenguatge de la dansa, potser amb dificultat però amb una estranya força.
Quan ballem, tenim la voluntat d’oferir gestos precisos que interroguin la realitat. Intentem moure’ns sense concessions cap a un lloc que exposi la nostra vulnerabilitat i al mateix temps la nostra capacitat de crear.
La dansa és una vivència física immediata, però la seva poesia és afortunadament complexa i expandida en el temps. És la urgència de començar a somiar sentida en el cos, és el moviment que emergeix amb força, són les imatges que es precipiten buscant un context que les animi, és el silenci, és l’aquí i ara.
Benvinguts tots. Ballar ens ajuda a pensar d’una manera diferent. Ballar ens permet treballar amb habilitats i limitacions, connectar el cos amb la imaginació i buscar a la fi, un espai de llibertat.
María Muñoz
Des de l’escola i des de l’aula de música aquest mes us proposem una curiositat de dansa. És realitzar una proposta que sorgeix de la fundació “Pina Bausch”. Philippine “Pina” Bausch fou una ballarina, coreògrafa, professora de dansa contemporània i directora del Tanztheater de Wuppertal. És una figura de culte de la dansa internacional, i potser la més rellevant de l’època contemporània.
THE NELKEN-LINE MOVES ON
Alguns exemples de gent que ha intentat fer aquesta línia de moviments:
TOT PERÒ AMB LA MÚSICA DE Louis Amstrong “West end blues”:
Un text molt bonic que reflecteix el que és la dansa i el que és sent quan en balles.
La dansa de les estacions es original, divertida.
Tots els moviments tenen la seva originalitat,però els que més magraden són els de l’hivern i la tardor.
El fet de ballar-la en fila i sincronitzadament, li dona un aire màgic.