Des dels principis dels temps les cultures s’han fusionat formant-ne de noves. Això més o menys va passar amb la cultura que hi havia al Brasil.
Al Brasil, als voltants de l’any 1500, l’explorador portuguès Pedro Alvares Cabral va arribar al que ara és l’estat de Bahia. Allí va trobar una població indígena d’incomptables tribus índies que portaven milers d’anys habitant aquelles terres. En un període de temps molt curt aquesta gent va ser esclavitzada o eliminada.
Però els esclaus indis no eren suficients per explotar les riques mines i l’agricultura d’aquelles terres.
La solució va ser portar altres esclaus. Des del s.XVI fins al s.XVIII milions d’africans de diferents regions i tribus, van ser portats com esclaus al Brasil.
D’aquesta manera va començar la fusió de la cultura indígena brasilera, l’africana i la portuguesa.
La música brasilera va evolucionar d’aquestes tres cultures, però de les tres, la indígena és la que té menys influència i l’africana la que més.
Per als africans, la música i especialment els tambors era una part del dia a dia. Els feien servir per motius religiosos, per treballar i per celebrar, mantenint la seva cultura viva.
Ho van poder fer per varies raons. La primera és que no rebien la “re-educació” dels missioners, perquè eren esclaus i no “valia la pena”. La cultura africana va influir molt al nord de Brasil i avui en dia encara hi és molt present.
Com que els conqueridors portuguesos eren només homes, a la llarga van acabar formant famílies amb esclaves africanes. I així va començar la barreja. Els portuguesos portaven amb ells les tradicions harmòniques i melòdiques europees. Alguns dels instruments de percussió tenen els seus orígens en les marxes militars portugueses.
La influència indígena és menys aparent. Però si que ha contribuït en diferents flautes, estils vocals i alguns tipus de shakers.
La combinació de tots aquests elements culturals forma les bases dels estils musicals brasilers.
Els instruments de la batucada.
SURDO
És el tambor més greu i porta la pulsació. En la majoria de ritmes brasilers es toca amb una baqueta i una mà. Estan fets d’alumini i tenen una pell a cada costat.
CAIXA
La caixa és un instrument essencial per al swing de la música brasilera.
Executen el ritme propi de cada escola de samba, és el que permet diferenciar-les més fàcilment.
REPINIQUE i APITO o XIULET
Juntament amb l’apito (xiulet) funciona com a conductor de la bateria, fent marques i entrades.
TIMBAU
La versió brasilera de la “conga”; també es toquen amb les mans, però el seu so s’assembla més al d’un djembé africà.
TAMBORIM
És una instrument petit que s’agafa amb una sola mà i es toca amb una baqueta
flexible amb varies pues. Executen
solos i figures rítmiques, molt sovint ressaltant la melodia i la lletra de la cançó.
AGOGÔ
És un instrument d’origen africà.
Generalment té dos campanes metàl·liques, es toca amb una baqueta de fusta i també fent xocar les dues campanes entre si. La campana que queda a dalt és més aguda i la de baix més greu.
CHOCALHO
El chocalho té els seus orígens en les tribus indígenes de Sud-Amèrica. Són peces de fusta o metall que sostenen platets metàl·lics. Es toquen movent-los endavant i endarrere.
RECO-RECO
Poden estar fets de fusta o de metall. El de metall sóna molt més fort que el de fusta. Consisteix en un suport amb tres motlles metàl·liques que es freguen amb una baqueta també metàl·lica i produeixen el so.
En aquests vídeos podràs veure l’explicació dels instruments de la batucada.
QUINS SÓN ELS PRINCIPALS RITMES QUE ES TOQUEN EN UNA BATUCADA???
Samba reggae:
Durant els anys ’70 i ’80 a la regió de Bahia va sorgir un moviment popular que enaltia la cultura negra. Es van formar molts grups que promovien els seus orígens africans i combatien el racisme i corrupció que patien els afro-brasilers a Bahia.
Maracatú:
És tradicional de la regió de Pernambuco. Està íntimament lligat amb les religions d’orígen africà i s’utilitza en celebracions i festes dedicades als Déus.
És un ritme molt enèrgic i hipnòtic, i té una tècnica específica diferent de tots els altres ritmes.
Samba batucada:
A finals del s.XIX Rio de Janeiro es convertí en el centre cultural del Brasil, i va ser aquí on una multitud d’estils es van barrejar amb antics ritmes africans.
Durant els anys següents van anar sorgint diferents músiques que acabarien formant part del que és avui en dia la samba: caxambú, jongo, partido alto i finalment samba i batucada.
Samba funk:
Aquest és un subgénere musical resultant de la fusió de la samba brasilera amb el funk de Nord-Amèrica a la dècada dels seixanta.
Els instruments de samba imiten els patrons de funk d’una bateria.
