Concentració fets 1-O

Avui a les 12:00 del migdia, la nostra escola ha aturat les classes per sumar-nos a la convocatòria de rebuig dels fets ocorreguts l’1-O.

Hem llegit una part del manifest de “Taula per la Democràcia”:

Les entitats integrants de la Taula per la Democràcia condemnem enèrgicament la violència exercida per part de les forces de seguretat de l’estat per intentar impedir el referèndum de l’1 d’octubre.
Les actuacions policials per desallotjar violentament els milers de persones que es van aplegar en els col·legis de Catalunya i per requisar el material per a la votació són absolutament inadmissibles i són una violació de drets civils i polítics i de la convivència de la societat catalana. Amb més de 800 persones ferides.
La Taula per la Democràcia expressa la solidaritat i l’afecte a totes les persones ferides i desitja que es recuperin ben aviat, alhora que considerem que aquest fets mereixen una resposta contundent.
Constatem la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques que s’estan produint per part del Govern i els organismes de l’Estat.
Per tot això, fem una crida al conjunt de la ciutadania de Catalunya, en la seva pluralitat i diversitat, a la defensa d’un marc democràtic que tingui per principi el diàleg i no la força, la política i no l’autoritarisme, el respecte i no la intolerància. La unitat és la millor defensa de la democràcia.
Aquests són els VALORS, que com a escola sempre hem defensat i defensarem.
Hem acabat amb la lectura de tres poesies.

INSUBMISSIÓ

Caterina Albert (Víctor Català)

No vull que em segresteu el pensament
dintre de fets o fórmules pactades;
vull, com les aus, les ales alliberades
per volar en tot moment,
ara a dreta, ara a esquerra, per l’espai
ple d’infinites rutes invisibles;
no hi vull destorbs forans, límits noïbles
que a bestreta m’imposen un camí.
Vull ésser plenament mestre de mi
i no un esclau de forces alienes,
en tant que humanes, míseres, fallibles;
vull les facultats plenes
servar de mon privat discerniment
i en mi respectar furs
que en els demés respecto sens protesta.

Fràgils muralles

Maria Àngels Anglada

Fràgils muralles,
arbres batuts pel vent entre les closes,
com em recorden
les reixes de silenci
entre molts pensaments i la paraula!

Tantes vegades
ens és negat, germans, dir cada cosa
amb el nom clar que una vella sang dicta!

No quiero

Ángela Figuera

No quiero
Que los besos se paguen
Ni la sangre se venda
Ni se compre la brisa
Ni se alquile el aliento.
No quiero
Que el trigo se queme y el pan se escatime.

No quiero
Que haya frío en las casas,
Que haya miedo en las calles,
Que haya rabia en los ojos.

No quiero
Que en los labios se encierren mentiras,
Que en las arcas se encierren millones,
que en al cárcel se encierre a los buenos.

No quiero
Que el labriego trabaje sin agua
Que el marino navegue sin brújula,
Que en la fábrica no haya azucenas,
Que en al mina no vean la aurora,
Que en la escuela no ría el maestro.

No quiero
Que las madres no tengan perfumes,
Que las mozas no tengan amores,
Que los padres no tengan tabaco
Que a los niños les pongan los Reyes
Camisetas de punto y cuadernos.

No quiero
Que la tierra se parta en porciones,
Que en el mar se establezcan dominios,
que en el aire se agiten banderas,
que en los trajes se pongan señales.

No quiero
Que mi hijo desfile,
Que los hijos de madre desfilen
Con fusil y con muerte en el hombro;
Que jamás se disparen fusiles,
que jamás se fabriquen fusiles.

No quiero
Que me manden Fulano y Mengano
Que me fisgue el vecino de enfrente,
Que me pongan carteles y sellos,
que decreten lo que es la poesía.

No quiero
Amar en secreto,
Llorar en secreto,
Cantar en secreto.

No quiero
Que me tapen la boca
Cuando digo NO QUIERO.

IMAGINE

Imagine there’s no heaven
It’s easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today…
Imagine there’s no countries
It isn’t hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace…

You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world…

You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will live as one

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>