Reutilització de llibres

En aquesta secció pretenem explicar com funciona el programa de reutilització de llibres de l’escola Puigberenguer per tal que totes les famílies de l’escola en comprenguin els avantatges i importància de que aquest funcioni perfectament.

Amb l’ajuda de totes les famílies de l’escola aconseguim que això sigui possible. Estigueu alerta a les peticions de col·laboració que us aniran arribant des de l’escola, delegats…

Col·laborar en folrar i revisar llibres és un bé de tots i totes per a tots i totes.

Història de la reutilització de llibres:

L’inici d’aquesta actuació va sorgir observant que els alumnes diàriament carregaven amb material escolar com: diccionaris (i diversos), atles, a més a més, dels llibres que necessitaven per a fer els deures.

Així surt la idea per part dels mestres de fer una compra comuna de material com diccionaris de diferents llengües, atles i deixar-los a l’escola.

Per fer aquesta primera compra, es va demanar implicació per part de les famílies. Cada família pagaria una part del material comprat i així tots en podrien gaudir arribat el moment.

Més endavant va arribar l’opció d’acollir-nos a la subvenció que la Generalitat atorgava en concepte de reutilització de llibres. Es va presentar un projecte, el qual va ser acceptat i se’ns va donar la subvenció.

La condició era invertir únicament i exclusivament amb llibres i així es va fer. Vàrem ser molt prudents i es va començar amb diccionaris per a cadascun dels nens i nenes, i després amb llibres de text.

El fet que l’escola treballi amb llibres més intensament en el cicle superior, menys en el cicle mig i menys encara en l’inicial, va fer possible poder comprar tots els llibres amb la subvenció rebuda.

Ara en el moment socioeconòmic que ens trobem, no hi ha la possibilitat de sol·licitar cap subvenció, per tant, el que l’escola va decidir mitjançant el Consell Escolar per aquest curs, va ser: augmentar una part de la quota de material a tots els alumnes dels cicles inicial, mig i superior (la quota és diferent a cada cicle per la obvietat que no tots han de fer la mateixa inversió) per anar fent una bossa de romanent per a quan es tinguin que començar a substituir llibres que pel propi desgast i ús s’hagin deteriorat en excés.

La idea clau és que LES FAMÍLIES NO TINGUEM QUE COMPRAR ELS LLIBRES.

Posada en pràctica de la reutilització de llibres:

Es comença amb la reutilització a partir del cicle mitjà, però només de dos llibres i és en el cicle superior quan la reutilització ja és general, a excepció del llibre d’anglès i algun quadern que cada alumne l’ha de comprar perquè necessita escriure en ell.

El procés és:

Des de l’escola  primer i en paral·lel des de casa es consciencia als alumnes de la importància de cuidar els llibres, perquè seran aprofitats per altres companys en els cursos següents.

A finals de curs, cada nen/a revisa un a un tots els seus llibres i anota en un llistat els esquinços o desperfectes que hi han.

Un cop revisat que el que diu l’alumne/a és correcte, el nen/a s’emportarà els llibres a casa  (si cal esborrar quelcom ho fa, si s’ha de posar cinta adhesiva es fa, es folra de nou ), i el tornarà a l’escola un cop revisat conjuntament amb la família.

En aquest moment és quan entra la comissió de reutilització de llibres (formada únicament per dues persones i peça clau, tot el voluntariat que s’afegeixi).

Un cop l’escola i les famílies han donat els vist-i-plau dels llibres, la comissió repassa un a un tots els llibres i decideix si estan en bon estat, si no s’han cuidat i si cal pagar-lo per comprar-ne un de nou.

Al final del llibre hi enganxem  una taula on s’indica el nom de l’alumne/a, l’any cursat, l’estat actual del llibre i s’anota si hi ha algun desperfecte.

L’experiència fins ara ens ha ensenyat que se n’ha de comprar algun, però de moment han estat comptats els casos i ha estat per desídia de l’usuari.

La pregunta que ens fem davant el dubte de reutilitzar un llibre és: li donaríem aquest llibre al nostre fill?

Pot donar-se el cas que un alumne/a ha cuidat molt bé el material durant el curs, i que per un incident desafortunat se li ha fet malbé. És una decisió incòmoda, però el que importa és si el llibre es pot reutilitzar o no.

Tot aquest procés es posa en funcionament els últims dies de curs.

Es comença amb els de 6è, perquè marxaran de l’escola en breu i cal passar comptes com més aviat millor.

En aquest cas s’aprofita per revisar els seus llibres quan estan de colònies de fi de curs  (última setmana de curs), perquè no necessiten ja els llibres.Després es continua amb els de 5è.

Els llibres de 3r i 4t que entren dins el projecte de reutilització, com són molt pocs i estan molt controlats durant el curs, perquè no surten de l’escola, els revisen solament les mestres.

Un cop s’han revisat tots (arreglats esquinços, esborrat anotacions, tret el nom, folrat…) i anotat en la taula que s’adjunta a cada llibre i en el llistat que en paral·lel també es va elaborant (per poder localitzar a posteriori amb més rapidesa quin/s llibre/s han estat malmesos i qui n’ha set el responsable),  es deixen a cada classe a punt de ser distribuïts de nou pels mestres i utilitzats el setembre vinent.

Molt important recalcar que ens adonem que els nens i nenes són molt honestos i sovint ens trobem anotacions de desperfectes que ens costa localitzar-les. Normalment marquen més desperfectes dels que en realitat poden estar considerats com a desperfectes.

I també molt important la campanya de conscienciació que es fa a les famílies i als nens i nenes de la necessitat de ser respectuosos amb tot el material, sigui comunitari o no, per tal de poder gaudir d’aquest estalvi econòmic a part de ser també respectuosos mediambientalment parlant.