Hola amigues i amics ! Ara que ja tenim la nostra furgo “La Barretina” comença el viatge de veritat! Aquests 2 dies hem estat a Prince Eduard Island i ens ho hem passat genial.
Principalment, ens hem interessat per dues coses, sense comptar la bellesa de la illa.
La primera, són les dunes i hem après moltíssimes coses! Les dunes les formen el vent i les marees. Si l’home hi passa per damunt sovint i les destrossa, es poden recuperar així: fent unes barreres amb branques seques per atrapar la sorra que ve de la platja per l’acció amb el vent. També, planten entre barrera i barrera, així la duna serà plena de plantes que aguanten la sorra. Les dunes protegeixen tot el que hi ha darrere seu, com cases, carreteres, camps de cultiu. Com que planten de barrera en barrera, la duna queda plena de vegetació, però com el vent li dóna a una part, aquesta queda amb una vegetació més adaptada a la sal del mar i el vent. Planten plantes que puguin viure a la sorra. Hi viuen dos tipus d’animals: els primers són els ocells, n’hi ha de moltíssims tipus, els segons són les guineus, especialment les vermelles. Les dunes de platja (que són les que hem vist) són dunes litorals.
La segona cosa amb la que ens hem interessat és molt diferent:
Jo, la Xènia, m’he començat una col·lecció de llibres anomenada “Anna de las Tejas Verdes” (Anne of Green Gables) .Té vuit llibres i us la recomano molt. Està escrita per Lucy Maud Montgomery i es va inspirar en aquesta illa, on ella hi vivia. La història teé veure amb la vida de l’Anna. És una nena d’11 anys, pèl-roja, pigada i entremaliada. És horfa des dels 3 anys i per error, acaba sent filla de Matthew i Marilla Cuthbert, a la granja de “Tejas Verdes”. Ells esperaven un noi alt i forçut, però en lloc d’ell, va aparèixer l’Anna. Ells la volen tornar a l’orfenat, però ella els convenç de que no ho facin. L’Anna s’integra ràpidament i al cap d’un temps ja té una millor amiga, la Diana Barry.
Ja que aquests llibres són molt bonics i m’han agradat molt, vam voler veure la casa en la que Montgomery es va inspirar. La casa es súper xula i vam fer les activitats d’un fulletó que ens van donar amb l’entrada. També ens vam disfressar d’Anna. Tejas Verdes és una casa bonica, petitona però amb un jardí enorme. La novel·la, està escrita al 1908, és molt antiga i per això descriu coses bastant diferents al que ara vivim, per exemple anaven amb carro, no hi ha telèfons o televisió..
Us animem a que la llegiu (la recomanaríem a partir de 9 anys).
Fins aviat !
