- La convivència .
3.1 Promoció de la convivència
L’aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu.
Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l’activitat del centre.
Correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l’autoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competències del Consell Escolar en aquesta matèria, el control i l’aplicació de les normes de convivència. En aquesta funció, hi ha de participar la resta de membres de la comunitat educativa del centre.
La direcció del centre ha de garantir la informació suficient i crear les condicions necessàries perquè aquesta participació es pugui fer efectiva.
El centre ha d’establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l’orientació, l’estímul i, quan calgui, l’esmena de l’actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu.
La resolució de conflictes, que s’ha de situar en el marc de l’acció educativa, té per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes. Els procediments de resolució dels conflictes de convivència s’han d’ajustar als principis i criteris següents:
– Han de vetllar per la protecció dels drets dels afectats i han d’assegurar el compliment dels deures dels afectats.
– Han de garantir la continuïtat de les activitats del centre, amb la mínima pertorbació per a l’alumnat i el professorat.
– Han d’emprar mecanismes de mediació sempre que sigui pertinent.
– Les mesures correctores i sancionadores aplicades han de guardar proporció amb els fets i han de tenir un valor afegit de caràcter educatiu.
– Les mesures correctores i sancionadores han d’incloure, sempre que sigui possible, activitats d’utilitat social per al centre educatiu.
3.1.1 Mesures per la promoció de la convivència
3.1.1.1 Document actualitzat a juny 19
| Gestió d’aula / Saber estar. Hem d’aconseguir que a totes les activitats del centre hi hagi un clima de calma, tranquil·litat, ordre i respecte |
| A les 9 del matí |
| Fórmules socials: bon dia, què tal? Com estàs?
Penjar jaquetes, motxilles.. Llenguatge oral. Controlar el to de veu Els que van arribant tard: molta discreció, i més agilitat en desar la jaqueta i la motxilla. Aprendre que si arribem tard ja no tenim tanta flexibilitat. Estona flexible però àgil, amb la intenció de: hem de començar el procés lector. |
| Quan s’acaba una activitat abans de començar una altra |
| Pot coincidir amb un canvi de mestre.
Verbalitzar el que s’està acabant de fer i el que es començarà a fer. Les actuacions que cal fer en acabar aquella activitat: per ex. Desar material, desar fulls, canviar taules o cadires de lloc. Verbalitzar com s’han de fer aquestes actuacions: mínim de soroll: evitar arrossegar, a poc a poc, parlar fluix , la feina ben feta, ens ajudem si cal els uns als altres.. Tenir en compte el temps: hem de tenir temps per fer aquestes actuacions de manera exitosa. Es important plantejar activitats que permetin aquestes estones de transició. Ensenyar a fer aquestes actuacions de forma àgil i educada. Fent algun modelatge si cal per part d’algun alumne o del mestre. Autoavaluació d’aquestes actuacions. Practicar aquestes actuacions sovint , amb la intervenció, recordatoris… del mestre Fer observacions per veure l’evolució: com es fa sense haver-ho de recordar. Encarregats de supervisar aquestes actuacions. Autoregulació |
| Quan s’acaba una activitat i sortim de la classe: per anar al pati, per anar a casa… |
| Les mateixes de canvi d’activitat, afegint el deixar la classe ben endreçada i agafar la jaqueta i la motxilla si s’escau.
Fer fila per sortir. To de veu, les paraules que utilitzem, les fórmules socials de comiat: adéu, fins a la tarda, fins demà. Recordeu que demà…. Fer una mica de síntesi del que hem fet aquell dia, o aquell matí i fer una mica d’anticipació del que tenim previst fer demà. Com anem pel camí de sortida? Baixant escales. Practicar aquestes actuacions sovint , amb la intervenció, recordatoris… del mestre Ús de rituals: cantarelles, frases repetitives que ajuden a incorporar bones accions Fer observacions per veure l’evolució: com es fa sense haver-ho de recordar. Les cadires es deixaran a sota de les taules i aprendrem a fer el mínim de soroll possible. Proposta de posar a les potes de les cadires algun tipus de material que disminueixi el soroll. |
| Lavabo |
| Convé anar al lavabo abans d’esmorzar i controlar aquesta estona, i de mica en mica poder rebaixar el control i que puguin auto controlar-se ells sols.
Anar en grups: recordar que s’ha de pixar, rentar mans i beure aigua si s’escau. Entre classes, al mig d’una sessió no deixarem anar al lavabo si no és imprescindible. A les 12h i a les 16h deixarem anar al lavabo i s’encarregarà el mestre sortint. El paper de wàter, l’aigua , el paper de mans.. el seu bon ús també ha de ser compartit amb els nens i objecte d’aprenentatge. I autoregulació.
|
| Esmorzar |
| Tots junts. El mestre acompanya els alumnes en aquesta activitat. Intervé de forma activa. Temps suficient per fer aquesta activitat. Converses sobre el que porten. To de veu controlat, estona afavoridora de relació entre ells. Fórmules socials: que aprofiti, què portes? Qui t’ho ha fet? . Importància dels menjars saludables i sostenibles: reduir al màxim la utilització del paper d’alumini, substituint-lo per la carmanyola. Sempre hem de portar fruita i/o entrepà. Quantitats adequades. Parlar de la qualitat i de la quantitat. Fer exercicis d’avaluació: del tipus d’esmorzars portem.
Parlar amb les famílies si cal pel tipus d’esmorzar que porten i l’ús de la carmanyola. |
| Anar fins al pati Estona d’esbarjo |
| Convé parlar del dia de la setmana que és abans de sortir, recordant entre tots si toca pista, si toca futbol, si toca jocs tradicionals….
Recordar les normes d’ús del material, qui s’encarrega de la recollida. Recordar que quan sona la sirena: ens avisa que hem d’anar a la fila. Com hem d’anar : actitud, respecte i sense entretenir-nos massa… Paper dels mestres que vigilen: llocs estratègics, seguiment d’aquells nens que provoquen conflictes freqüentment, avançant-se al màxim. Els mestres que no vigilen aquell dia quan sona la sirena es posem a les files i també intervenen. |
| Desplaçaments per l’escola: al centre cívic, a informàtica, a ed. Física |
| Cada cicle pot estipular la seva manera de desplaçar-se: en fila d’1 rigorosa, de dos en dos, en fila no tan rigorosa, en fila agafats del de davant….
Sí que cal un cert ordre, el to de veu, no córrer, no cridar. Distingir entre quan ens desplacem per un espai exterior i quan entrem a l’edifici (escola, centre cívic) : hem de fer silenci o baixar la veu per no destorbar a les altres persones que hi treballen. Sempre desplaçar-se acompanyats del mestre. Les escales: com baixem i pugem les escales … |
| Sortides |
| Informar als nens de: a on anem, què s’espera d’ells, què han de fer, què trobarem, ….
Tenir present també el nombre d’adults que acompanyaran la sortida: donar responsabilitats a tots els adults. Fer una estimació dels adults que es necessitaran, sempre hem d’assegurar que les sortides estiguin ben cobertes, ben ateses. Anticipar-nos als conflictes. Si ja sabem quins alumnes generen més conflictes, tenir-los molt presents i molt controlats, molt propers i de mica en mica anar donant-los més autonomia i autocontrol. No deixarem cap alumne sense sortida com a mesura de càstig. Hauria de ser de forma molt excepcional. Quan tornem de la sortida és important fer balanç del que hem après, del que hem fet, però també del com. El comportament, l’actitud, el respecte per la gent que ens hem trobat, l`ús de transport públic, de mobiliari urbà… Un cop feta una sortida qualsevol es poden plantejar acords i canvis per a properes sortides. |
3.1.1.2 Programa Escolta’m
Aquest programa s’està implementat al centre des del curs 15/16
Cada tutor surt de l’aula amb tres alumnes, una hora a la setmana, a l’aula petita, racó Escolta’m…..
Dins de l’horari de cada grup hi haurà una hora setmanal dedicada al programa Escolta’m. El grup classe es quedarà amb un mestre de suport i el tutor sortirà amb 3 nens.
En una sessió d’una hora poden passar dues tandes de 3 nens. De manera que al llarg d’un mes hagin passat tots els alumnes de la classe per l’espai de l’Escolta’m.
Durada de la conversa: 20 minuts com a màxim
Temps per recollir un resum de la sessió: 5 minuts a continuació de la sessió.
Es pot fer el resum amb la participació dels alumnes. Tenim una llibreta que s’ha introduït el curs 16/17 que permet recollir de cada sessió: participants, criteri de tria dels participants, material que s’ha utilitzat si s’escau, com s’ha iniciat la conversa, temes tractats….
Participació en les sessions de seguiment per tal de recollir i ampliar mirades diferents i intervencions diferents i així entre tots millorar les actuacions.
Participació en jornades, conferències, així com sessions de seguiment amb altres centres que formen part del programa.
3.1.1.3 Educació emocional
Planificar situacions d’aula per treballar l’educació emocional, per treballar habilitats socials, activitat quotidiana, realització quan s’escaigui.
. Presentació de jocs per treballar la competència social: el programa de competència social presenta tot un seguit de propostes programades amb jocs i activitats col·lectives, en petit grup, individuals…
( Exemples: Jocs com el gat copiador, el joc de les tres instruccions,…en Simó diu.., làmines per distingir entre les emocions (alegria, tristesa, por, enuig, interès, avorriment…), làmines per treballar el perquè, situacions per representar habilitats socials: saber dir que no, fer un elogi, demanar un favor, fer una queixa, …
Activitats per a:
| Parvulari: utilització de làmines, murals de les emocions, material de l’editorial…Mural amb les expressions ( content, trist, enfadat…) per a que els infants posin el seu nom (foto) segons com se senti, per tal d’identificar i expressar autònomament les emocions al llarg del dia… | |
| Cicle Inicial: web de curtmetratges per treballar les emocions ( reflexió a partir dels vídeos, treball-fitxa per parelles, exposicions als companys, reproducció oral i/o escrita amb dibuixos o petites frases de reflexió…) Contes (possibilitat de seguir un programa de 10 contes per treballar entre primer i segon de la mateixa editorial de l’aventura de la vida. Aquests contes els proporciona l’ajuntament). Algunes lliçons del programa de competència social.
Tercer: utilització del material L’aventura de la vida que consisteix en un àlbum de cromos que té cada alumne on es presenten situacions per treballar: la família, els amics, l’escola, els hàbits saludables…. activitat setmanal , s’enganxen els cromos a l’àlbum un cop treballats Cicle mig i superior. Lectura de llibres d’emocions, (tant per part dels nens com mestres) (1-2 sessions setmanals). Jocs per treballar les emocions. Visionat de pel·lícules temàtiques.
|
3.2 Responsabilitat per danys
Els alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les instal·lacions o al material o sostreguin material del centre o d’altres espais durant activitats escolars, han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors, en els termes que determina la legislació vigent.
3.3 Assetjament i Ciberassetjament
Què s’entén per assetjament entre alumnes?
Conducta de maltractament psicològic i/o físic, en el marc escolar, d’un alumne o un grup d’alumnes, a un altre de manera continuada.
L’assetjament no es refereix a agressions organitzades o espontànies, en què es busca recíprocament el mal mutu, ni als actes de vandalisme o a d’altres comportaments problemàtics que es podrien manifestar d’una manera més o menys oberta en l’entorn escolar. És un tipus de violència que sovint es manifesta sota la superfície de les relacions observables en l’escola, oculta gairebé sempre per als adults, però ben coneguda per l’alumnat. Per això és un tipus de violència difícil d’identificar i de diagnosticar, quant al seu grau de gravetat, i, per tant, també d’eliminar.
Considerem que existeix ciberassetjament quan, de forma reiterada, algú rep agressions d’altres mitjançant suports mòbils o virtuals (amenaces, insults, ridiculitzacions, extorsions, robatoris de contrasenyes, suplantacions d’identitat, buit social…) mitjançant missatges de text o de veu, imatges fixes o enregistrades … No és necessària la presència de la persona agredida per dur a terme l’agressió i això priva la persona assetjada de qualsevol possibilitat de defensar-se, fins i tot pot passar molt de temps fins que s’assabenti què està passant.
En previsió de possibles situacions, els alumnes no poden portar aparells tecnològics a l’escola ni a les activitats escolars (sortides i colònies).
Si es considera necessari per part de la família que un alumne porti un mòbil, s’haurà d’informar a direcció on es dipositarà fins a la sortida del centre.
3.4 Règim disciplinari de l’alumnat
3.4.1 Conductes contràries a la convivència
Les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes són objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars o la prestació de serveis escolars de menjador i transport o d’altres organitzats pel centre. Igualment, comporten l’adopció de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat educativa.
L’aplicació de mesures correctores i sancions no pot privar els alumnes de l’exercici del dret a l’educació ni, en l’educació obligatòria, del dret a l’escolarització. En cap cas no es poden imposar mesures correctores ni sancions que atemptin contra la integritat física o la dignitat personal dels alumnes. La imposició de mesures correctores i sancionadores ha de tenir en compte el nivell escolar en què es troben els alumnes afectats, les seves circumstàncies personals, familiars i socials i la proporcionalitat amb la conducta o l’acte que les motiva, i ha de tenir per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes. En el cas de les conductes greument perjudicials per a la convivència, la imposició de les sancions s’ha d’ajustar al que disposa la Llei d’Educació de Catalunya.
3.4.2 Circumstàncies atenuants i agreujants
Es consideren circumstàncies que poden disminuir la gravetat de l’actuació de l’alumnat:
– El reconeixement espontani de la seva conducta incorrecta.
– No haver comès amb anterioritat faltes ni conductes contràries a la convivència en el centre.
– La petició de disculpes en els casos d’injúries, ofenses i alteració del desenvolupament de les activitats del centre.
– L’oferiment d’actuacions compensadores del dany causat.
– La falta d’intencionalitat.
S’han de considerar circumstàncies que poden intensificar la gravetat de l’actuació de l’alumnat:
– Que l’acte comès atempti contra el deure de no discriminar a cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement, raça, sexe, religió o per qualsevol altra circumstància personal o social.
– Que l’acte comès comporti danys, injúries o ofenses a companys d’edat inferior o als incorporats recentment al centre.
– La premeditació i la reiteració.
– Col·lectivitat i/o publicitat manifesta.
3.5 Faltes de disciplina dels alumnes
Les faltes de disciplina poden ser:
- Faltes lleus.
- Conductes greus, contràries a les normes de convivència del centre. .
3.5.1 Es consideraran com a faltes lleus:
– Falta injustificada de puntualitat o d’assistència al centre.
– La negligència o el descuit en el compliment dels deures i les tasques escolars.
– La lleugera incorrecció envers els companys, el professorat i el PAS.
– La negligència en la conservació de l’aula, dels locals del centre i dels materials si no causa perjudicis greus.
– Portar telèfon mòbil a l’escola. En cas de la necessitat clara d’haver-lo de portar, cal comunicar-ho al mestre tutor i a direcció.
– Manifestacions de mal gust, crits, paraules grolleres.
3.5.2 Mesures i sancions de les faltes lleus aplicades pels professors
– Amonestació oral.
– Es posaran notes a l’agenda (a partir de tercer d’Educació Primària) per informar a les famílies.
– Privació del temps d’esbarjo.
– Amonestació escrita a les famílies.
– Reposar i/o reparar el material que s’hagi fet malbé.
– Retenció del mòbil per part de la direcció del centre fins que el vingui a recollir el pare o la mare o tutor legal.
3.5.3 Es consideren conductes greus, contràries a les normes de convivència del centre:
– L’acumulació de faltes lleus.
– L’ incompliment de les ordres del professorat i de les sancions.
– Les amenaces i els insults als companys, al professorat i al PAS.
– El fet d’originar baralles i enfrontaments en el centre o de prendre-hi part.
– Les conductes constitutives de delicte fraudulent que causin un dany al centre o als companys.
– El fet de causar danys greus en les classes, al centre o a altres instal·lacions durant activitats escolars.
– La pertorbació greu de les classes (l’acumulació de faltes lleus).
– Els furts de material escolar: llapis, bolígrafs, estoigs, llibretes o peces de roba esportiva, …
– Malmetre material escolar i personal d’altres alumnes.
3.5.4 Mesures i sancions de les conductes greus, contràries a les normes de convivència del centre
Aplicades pel professors i/o els tutors
– Amonestació oral.
– Privació del temps d’esbarjo.
– Amonestació escrita i comunicació a la família.
– Privació de la participació en sortides escolars.
– Compareixença immediata davant del o la cap d’estudis o del director del centre.
– Expulsió de classe; l’alumne haurà d’anar a una altra aula amb deures per fer . Acumulació de vàries expulsions de classe comportaran una reunió amb els pares, el tutor i el cap d’estudis i l’aplicació de la mesura correctora corresponent.
– Trucada telefònica a la família immediatament després dels fets i que l’alumne marxi a casa fins l’endemà.
