Sembla que va ser ahir quan començàvem un nou curs.
Avui, Setembre, és aquest ahir.
El temps ha passat, imparable, sense posar la mirada enrere.
Va ser un ahir i, avui, estem en un comiat. D’aquest ahir res podem canviar, però l’avui, sí, per a algun pot ser el moment oportú per canviar alguna cosa, per petita que sigui, per als altres, també, sempre és temps de ser millor.
La tristesa embarga a alguns, a bastants, es va acabar el seu temps a la Nostra Escola.
Però el temps segueix caminant, cap a endavant, com cap endavant aneu als que avui us sentiu tristos, però, encara que el temps segueixi la seva ruta, nosaltres la farem al vostre costat.
Sisè a l’Institut, els altres a l’Escola, un nou curs s’apropa, poc canvia, tot segueix, el temps no ens pot allunyar, potser nosaltres, sí.
Això no és un comiat, no és un adéu. Com tampoc és el nostre adéu a l’Aurora que es jubila.
Fins demà, fins al setembre, Sisè! També als altres.
Que l’alegria del retrobament sigui la nostra divisa, al vostra costat ens teniu per si és necessària la nostra ajuda.
Bon estiu, alumnes de l’Àngel Guimerà.
